“Ce grand cadavre à la renverse” (Aquest gran cadàver d’esquena) es l’últim llibre del filòsof francès Bernard-Henri Lévy [foto], de 423 pàgines i publicat per Grasset. Acusa a una certa esquerra de no entendre el liberalisme i de “confondre el mercat amb el dimoni i de ser conservadors igual que la dreta”. També ataca els progressistes que rebutgen el tractat europeu. En el suplement literari del diari de Paris “Le Monde” el dirigent socialista Pierre Moscovici afirma que la de Lévy és una esquerra melancòlica, mentre que el setmanari socialista francès “Le Nouvel Observateur” li titula el comentari a la seva obra: “Com ser encara d'esquerra”. Afirma l’autor que l’esquerra, després d’haver-se alliberat de la seva primera temptació totalitària, el comunisme, està caient en una nova temptació inspirant-se, reproduint, actituds de la dreta, la que demonitza el liberalisme i el mercat.
En un article al diari milanès “Corriere della Sera”, afirma: “Hi ha una esquerra de dretes....una esquerra que, si les paraules tenen un sentit, es més de dretes que la mateixa dreta”. Lévy recorda que des de fa 30 anys, quan va publicar “Barbàrie de rostre humà”, manté postures d’esquerres i que no s’ha deixat seduir per les propostes recents de l'actual president Sarkozy, de dretes, com alguns intel.lectuals d’esquerres que li han expressat el seu suport, cas d'André Glucksmann, Alain Finkielkraut i altres. Escriu a l’article esmentat: “Acabada la seva època marxista la nostra esquerra ha llençat una mena de fatwa sobre la paraula liberalisme” i encara que el marxisme hagi desaparegut els neocomunistes han convertit el liberalisme en un sinònim de feixisme, moviment que abasta des dels dirigents d’Attac, que volen “extirpar el virus liberal de les ments per tal que les ments puguin tornar a funcionar normalment”, fins a l’esquerra socialista que rebutja el tractat europeu dient que es d’inspiració liberal. “Som l’únic país del món, on des de Besancenot a Fabius, de Hollande a Badiou i els hereus de Bourdieu, es fa servir la paraula antiliberal com abans es feia servir la paraula anticapitalisme”.
Se suposa que el liberalisme de què es parla és l’econòmic, ja que els dirigents socialistes diuen que no es tracta del liberalisme en sí sinó del “neo” o l’”ultra” liberalisme. Hi ha el problema de si es pot separar els dos liberalismes, el polític i l’econòmic, el de Constant i el de Smith, si no estan lligats, si no són la cara i la creu del mateix escenari, de la mateixa màquina que refreda l’ardor del Leviatan. La tesi de Montesquieu, en la seva obra “L’esperit de les lleis”, és que “sense llibertat econòmica, la llibertat política està en perill”, i a l’inrevés. És una estupidesa, escriu Lévy a l’article abans esmentat, dir que el liberalisme és la selva mentre que pels teòrics de l'escola de Manchester, per Adam Smith i per Hayek, al contrari, és la força que frena la llei de la selva.
Moscovici, en el seu article a “Le Monde” escriu que “és un llibre sobre l’esquerra, sobre què ha estat, què és, què ha d’evitar, què l’ha d’inspirar”. Comparteix amb Lévy el diagnòstic que l’esquerra s’ha perdut, s’ha despistat, en la seva política i en les seves opcions fonamentals. Respecte la recent campanya electoral presidencial francesa, l’autor va donar suport a la candidata socialista, Ségolène Royal, però assenyala en el llibre l’acumulació durant la campanya de les contradiccions del socialisme francès sobre el món, sobre Europa, sobre defensa, en economia.
El filòsof recorda en la seva obra, com feia Benedetto Croce, la distinció entre liberalisme polític, lligat a les Llums, i el liberisme que té el mercat per llei suprema de la vida social. Denuncia les ambigüitats i les contradiccions del PS en el procés de construcció europea, el “socialisme dels imbècils” que és l’anti-nord-americanisme, l’antisemitisme i el “feixisme-islamisme”. Lévy fa una crida a l’”esquerra melancòlica” contra l'“esquerra lírica”, per una esquerra despullada de la utopia revolucionària, una esquerra internacionalista, europeista, antitotalitària, antifeixista.
