La por als bàrbars. Més enllà del xoc de civilitzacions', és el nou llibre del pensador i assagista Tzvetan Todorov, editat a Itàlia per Garzanti. Explica i analitza les noves realitats geopolítiques del nostre món, vint anys després de la caiguda del mur de Berlín, que han ocasionat noves divisions entre els estats que tenen por als nous bàrbars i els estats que viuen en el ressentiment cap els poderosos i estan sumits en l'angoixa.


El segle XX a Europa va estar dominat per l'enfrontament entre els estats totalitaris i els de democràcia liberal. Després de la derrota del nazisme, amb la Segona Guerra Mundial, es va passar a la guerra freda global, que a la perifèria del sistema esdevenia guerra calenta a determinats punts del Tercer Món. En el Tercer Món la gent era pobre, a Occident hi vivien els rics i en el segon món, el comunista, l'exèrcit era ric i la població pobre, segons explica Todorov.

L'autor, que va néixer a Bulgària i a l'edat de 24 anys va anar a viure a França, afirma que la situació abans descrita, que va durar cinquanta anys, semblava immutable però el 1990 tot va canviar en enfonsar-se un darrera l'altre els règims comunistes i desaparèixer la divisió entre Occident i estats de l'Est. Però la fi d'aquella confrontació va fer aparèixer una munió de conflictes i problemes amagats sota la rivalitat Est-Oest.


Estats amb ganes de consumisme

Avui dia els estats es poden dividir en diversos grups, en funció de com reaccionen a la nova conjuntura. L'analista polític francès Dominique Moïsi ha donat un criteri de classificació que Todorov considera adequat. A partir del sentiment dominant hi ha un grup d'estats en que la població està convençuda que ha estat exclosa de la repartició de riqueses i creu que ara és el seu torn, aprofitant la globalització. Va ser el cas del Japó fa ja algunes dècades, que actualment ha estat seguit per un grup d'estats del sud-est asiàtic (Corea del Sud, Taiwan, Hong Kong,...) als quals recentment s'hi han sumat la Xina i la Índia i, en altres continents, Brasil, Mèxic, Sud-àfrica,etc. Són els estats que es poden definir com que tenen "gana" de ser consumistes.


Estats ressentits

El segon grup d'estats son els ressentits, on la població experimenta un sentiment d'humiliació de la qual són culpables els estats més rics i més potents. Molts d'aquests estats són musulmans i aquest sentiment és comú des del Marroc al Pakistan, però s'estén a altres estats asiàtics i americans. La font del seus mals la situen en les ex-potències colonials europees i, cada vegada més, en els Estats Units, considerats els responsables de la seva misèria i de la seva manca de pes polític a l'escena internacional.


Estats amb por

El tercer grup d'estats és on hi ha un sentiment difús de por, són els estats occidentals, que durant segles han dominat el món. La seva por és respecte els estats dels dos grups abans descrits. Dels estats amb ganes de consumisme temen la seva força econòmica, la seva capacitat de produir a un cost menor i de fer-se seus els mercats internacionals. Respecte els estats del ressentiment, els occidentals temen el terrorisme, les explosions de violència i les mesures de venjança que aquests poden exercir en camps com el de l'energia (gas i petroli) ja que al seu territori estan situats els jaciments més importants del món.


Estats indecisos

Un quart grup estaria format pels estats que son definits com a indecisos, que poden acabar fent causa comuna amb els estats del ressentiment, però que actualment no és el cas. Els recursos naturals d'aquest quart grup d'estats son aprofitats i explotats per altres estats, amb la complicitat dels seus dirigents corruptes, i estan corcats per conflictes ètnics. s el cas de molts estats africans.

La por dels estats occidentals és la màxima justificació d'actuacions que es poden definir com inhumanes, la por a que la mort colpegi els "nostres" porta a matar, mutilar, torturar als "altres". En nom de la defensa de les nostres dones i nens han estat morts homes, dones, vells i nens dels altres. La por de la població ho justifica tot (morts, tortures,...). "La por als bàrbars ens converteix en bàrbars, diu el llibre, i el mal que fem és superior al que temíem que ens fessin. La història ensenya que el remei pot ser pitjor que el mal".