A “L'Europa a l’edat global” Anthony Giddens, director de la London School of Economics i professor de Sociologia al King’s College de Cambridge, suggereix el camí que cal fer per superar els desafiaments de la globalització. L’anàlisi de l’autor comença pel sistema d’Estat social europeu que caracteritza les societats del nostre continent. Per Jürgen Habermas i Jacques Derrida la identitat europea està basada en la garantia de la seguretat social oferta per l’estat del benestar i pel poder civilitzador de l’Estat.
El model social europeu (MSE) és un element fonamental del sistema de valors europeu. Hi ha qui assenyala que el MSE no és exclusivament europeu, no és totalment social ni un model. Si el MSE vol dir tenir un Estat social eficient i contenir la desigualtat hi ha altres estats que ho tenen com Austràlia i Canadà, que superen a Portugal i Grècia així com els nous estats de la UE de 27 membres. El MSE no és exclusivament social perquè està basat en la prosperitat econòmica i en la redistribució. No és un model únic perquè hi ha grans diferències entre els diversos estats del benestar dels estats europeus. El MSE és una barreja o compendi de valors, conquestes i aspiracions, variables en els diversos estats europeus. Per a Giddens és un Estat desenvolupat i intervencionista, finançat per unes taxes relativament elevades, amb un potent estat de benestar que ofereix una eficaç protecció social a tothom i especialment als mes necessitats, que limita la desigualtat econòmica.
Actualment el MSE travessa per greus dificultats ja que l’estat social està a la defensiva, no ofereix l'estabilitat i seguretat de fa trenta anys. Els anys seixanta i setanta són definits com l'edat d’or de l’estat social. Hi havia un alt creixement econòmic, baixa taxa d’atur i la protecció social era per tothom. Actualment l’estat social pateix atacs externs, de les forces associades a la globalització i està debilitant-se o, fins i tot, sent desmantellat. Ara bé, hi ha estats que mai van viure l’edat d’or, com Espanya, Portugal i Grècia i els últims arribats a la UE, perquè les seves prestacions en aquella època eren limitades.
El món ha canviat força des d’aquella edat d’or. El MSE i la UE eren producte d'un món bipolar i la caiguda del Mur de Berlín va transformar la naturalesa de la UE creant un problema d'identitat encara no resolt, expressat amb el rebuig al projecte de Constitució europea per part dels electorats francès i holandès. La caiguda del comunisme soviètic, la globalització accelerada, el creixement d'un ordre informàtic mundial, la concentració de la indústria han fet nàixer una nova forma d'individualisme i de poder dels consumidors. Fa vint anys els estats pobres produïen el 10% del total de productes industrials a nivell mundial i ara produeixen el 25%. El 1980 els estats que ara formen la UE cobrien el 26% de la producció industrial mundial i el 2003 havien baixat al 22%. El comerç mundial creix el doble que la producció global.
El model social depèn de la prosperitat econòmica. Durant un temps la UE era pionera en el canvi socioeconòmic, cosa que no succeeix avui dia ja que el progrés que ha suposat el mercat únic i la introducció de l’euro no han servit per regenerar l'economia. Per alguns comentaristes els europeus han renunciat a un creixement més gran a canvi d'una major disponibilitat de temps lliure de la que gaudeixen els nordamericans. L’estat social europeu fa possible que el nombre de treballadors pobres a la UE sigui inferior al dels EUA. Però altres observadors assenyalen que des dels anys 80 el creixement de la UE, en termes relatius, disminueix respecte el dels EUA. L’atur és més gran a la UE que als EUA. Els EUA han assolit integrar els immigrants en el mercat de treball millor que els estats de la UE i l’ampliació de la UE ha suposat el creixement dels problemes de desigualtat i de cohesió tant a nivell de la Unió com dins de cada estat membre.
