L'historiador britànic Paul Kennedy, professor de la Yale University i autor del famós llibre Ascensió i declivi de les grans potències, surt al pas dels qui defineixen la política del president rus Vladimir Putin com un retorn a la guerra freda o una nova guerra freda per assegurar que l'objectiu de l'amo del Kremlin és superar els últims quinze anys de disbauxa per retornar a la estratègia imperial desenvolupada per Moscou des de fa 1.200 anys, és a dir, des del 800. En un article a la versió europea del The New York Times, és a dir, a l'International Herald Tribune, afirma que Rússia camina en la direcció de sempre: "Les seves actuacions són previsibles, són actuacions d'una classe dirigent que, després de la derrota i la humiliació, recupera autoritat i capacitat d'intimidar. Res indica en la seva història, des d'Ivan el Terrible fins avui dia, que Putin faci res de nou en el camp internacional".
Per a l'historiador, el que més ha de preocupar-nos no és la política exterior reivindicativa i desafiant de Moscou, sinó la revolució cultural interna, és a dir, la "deliberada campanya de Putin per adoctrinar la joventut russa i reescriure la història del gran i pertorbat país que heretarà, un fenomen molt important pel segle XXI". Putin vol fer renàixer el patriotisme, el nacionalisme rus, no una ideologia. Segueix el model de Pere el Gran, no el de Stalin. Admira Aleksandr Gorbatxov, que va ser canceller del tsar el 1863 i que va reconstruir Rússia després de la guerra de Crimea.
Sota l'impuls de Putin s'ha format un moviment patriòtic juvenil, els nashi (‘els nostres') i s'estan revisant els textos d'història de les escoles. És un moviment que a Kennedy li recorda el de la joventut nazi, la Hitler-Jugend. Els nashi aprenen els valors tradicionals i la desconfiança cap a l'estranger que pot amenaçar l'estil de vida rus. Desenes de milers de nashi poden controlar el vot les pròximes eleccions de desembre i del març. Un llibre d'escola ensenya que entrar en el club de les nacions democràtiques significa cedir part de la sobirania als Estats Units. Putin intenta crear un fort consens intern, busca un renaixement rus desprès de les caigudes de l'imperi tsarista i del soviètic. "Putin -diu-, segueix la línia de la continuïtat".
El president rus és massa intel·ligent per fer por als seus veïns com Polònia i Ucraïna amb aventures perilloses, es a dir, Rússia no es una amenaça en l'actualitat encara que a vegades sembli agressiva. Putin, per Kennedy, "no és el líder veneçolà Chavez ni l'iranià Ahmadinejad, que poden causar crisis improvisades, sinó que s'inspira en els líders històrics russos". L'èxit de la política de Putin depèn en gran mesura de les reserves russes de gas i petroli, ja que si continuen els preus alts el país tindrà prou ingressos com per renovar-se, reestructurar-se i modernitzar-se. L'historiador afirma: "The Economist ha posat en primera pàgina un Putin vestit de gàngster amb la mànega de benzina a la ma. Però més que el petroli i el gas, podrien ser els joves russos adoctrinats els qui incidiran en el nostre futur".
