“Cécilia”, editat per Flammarion, “Ruptures”, d’Editions du Moment, i “Cécilia. La face cachée de l’ex-première dame”, editat per Pigmalion, són els títols dels tres llibres recentment editats a França (els passats dies 10 i 11) sobre la ex-esposa del president Nicolas Sarkozy. Cecília va portar davant la justícia un d’ells, no el més dur però sí el més íntim, l’editat per Flammarion, amb 175 pàgines i el preu de 16 euros, obra de la periodista del setmanari “Le Point” Anna Bitton. Però el mateix dia 11 el tribunal de gran instància de Paris autoritzava la seva venda dient que els fets relatats eren coneguts mentre que la demandant deia que afectaven a la seva intimitat. La premsa francesa i la internacional han destacat algunes de les frases de Cecília en aquests llibres com la que qualifica al seu ex-marit i actual president de França, Nicolas Sarkozy, com “una rata, un saltador”, treta del controvertit “Cécilia” de Anna Bitton. Precisament aquest és el menys crític dels tres llibres però el seu èxit està assegurat ja que dibuixa un perfil sobre la fragilitat de la ex-esposa presidencial. La periodista havia establert una relació de confiança durant cinc anys amb Cecília i rebia les seves confidències. Cecília explica, en aquest volum, que el matrimoni amb Sarkozy va anar bé fins que li va impedir entrar en política a les eleccions regionals del 2004 i a partir d’aleshores es baralla amb els consellers del seu marit, “una banda de malvats”, alguns dels quals són avui ministres. Cecília evoca les suposades infidelitats del seu marit qualificant-lo de “saltador” i de “rata” dient que la pensió alimentària que li està passant pel seu fill és insuficient i que és “un home que no estima a ningú, ni als seus fills”. Diu la ex-esposa del president que “té un aspecte ridícul. No és digne. Nicolas no està fet per ser president, té un real problema de comportament. Fa falta que algú li digui, jo he fet això durant divuit anys i ja no puc fer-ho”. També afirma que el 2006 va tornar amb Nicolas, desprès d’haver-se separat, “per deure” ja que havia fugit amb l’home “a qui més ha estimat a la meva vida”, Richard Attias, un dirigent del món de la publicitat.

El llibre “Ruptures” és dels periodistes Michael Darmon i Yves Derai, té 191 pàgines i val 16,5 euros. Parla dels cinc mesos en que Cecília va viure a l’Elisi i explica com va anar l’afer de l’alliberament de les infermeres búlgares de Líbia. Diuen els autors que Cecília va donar ordre als policies que l’acompanyaven de fer saltar els panys de les portes de les cel·les on estaven tancades les infermeres amb les seves armes però això ha estat desmentit pel secretari general de l’Elisi, que va estar present a Trípoli quan els fets, i per dues de les infermeres búlgares. Pel que sembla el líder libi havia donat el seu consentiment perquè s’emportés en el seu avió a les presoneres però els ministres i la policia líbies no hi estaven d’acord. Sobre aquest tema Cecília diu: “No he passat per la terra per res. He salvat, sola, sis vides humanes”. La esposa de Gadhafi va fer d’intermediària i el fill del Guia libi, “aquest sinistre personatge que rebutjava mirar-me mentre hem parlava. No volia tractar amb una dona, sens dubte per raons religioses”. Per forçar la situació diu als seus guardaespatlles: “És el moment de provar que en teniu” i aquests treuen les seves armes per endur-se’n les infermeres. Cecília va forçar el seu marit a passar-li el tema en contra de l’opinió dels seus consellers de l’Elisi.

 Un altre dels capítols que expliquen és el del seu retorn a casa i al ministeri, el juliol del 2006, després del primer trencament, en que va passar revista als col·laboradors del seu marit posant nota a la seva fidelitat: “Un per un els consellers del ministre de l’Interior (el seu marit) la van saludar i un per un els hi va fer una avaluació: “Gens de confiança”, “no gens segur”. Als qui decideix posar a prova els hi diu: “No sé si et puc abraçar””

 El tercer llibre, “Cécilia, la cara amagada de la ex-primera dama”, de Denis Demompion i Laurent Léger, te 296 pàgines i costa 20 euros. És el més sever en la biografia i revela coses com que va tenir una relació amb el fill de l’ex-primer ministre Raymond Barre, abans de casar-se amb Sarkozy. Dibuixa un personatge simulador i astut, una dona ambiciosa criada per la seva mare en el gust pel luxe del diner i del poder. 

 El primer dels tres llibres, el que Cecília volia veure segrestat va exhaurir-se el primer dia de la seva posada a la venda. Tot plegat és la explicació d' una història en que s’ajunten els jocs de l’amor amb els jocs de la política i amb els jocs de la guerra. En el llibre de Bitton es diu que Sarkozy, el passat mes de desembre, va advertir: “Si vol tornar que ho faci de pressa. La llista de les que volen ocupar el seu lloc és llarga. Puc tenir la dona que vulgui”. Política, sexe i mentides a l’Elisi, al palau presidencial francès.