Diumenge passat, va esclatar un artefacte explosiu a la seu de Palma de la CGT. L’artefacte, de fabricació casolana, però molt potent, va esclatar a les 7.15 davant la seu del carrer Àngel Guimerà. La bomba estava col·locada entre dos cotxes ben davant la porta d’entrada del local. L’explosió no va afectat la façana del sindicat, però un dels cotxes va quedar destrossat i es varen trencar els vidres de l’entrada de l’habitatge veïnat. Aquest és el tercer atemptat contra la seu de CGT del carrer Àngel Guimerà en pocs dies: el primer va ser una pintada en la mateixa porta, consistent en una amenaça amb símbols feixistes; el segon va ser el dissabte, en què va aparèixer el local amb el pany inutilitzat, el mateix dia que estava prevista una xerrada col·loqui.  El sindicat ha denunciat que l’atemptat suposa un bot qualitatiu i que hagués pogut provocar desgràcies personals. Per a la CGT, aquests fets suposen una línia d’atacs feixistes i considera secundari que la víctima hagi estat el sindicat. “L’important és el fet en si mateix, que afecta la convivència democràtica i al sistema i exercici de les llibertats públiques i privades. Totes les persones i entitats que es considerin demòcrates han de sentir-se al·ludides i agredides per qualsevol atac feixista, i aquest ho és. La millor manera de conservar les llibertats és plantar cara al feixisme”. La bomba contra el local de la CGT arriba després d’haver rebut múltiples amenaces. Durant els darrers quatre anys entitats com l’STEI-i o el Consell de Joventut, partits com PSM i ERC i escoles com Mata de Jonc, han estat objecte de pintades insultants i agressions “menors” per part de l’extrema dreta. No és casual que aquests actes s’hagin produït en un context caracteritzat per les campanyes de criminalització contra l’esquerra i el nacionalisme promogudes pel PP. La bomba contra la CGT significa una passa més i la responsabilitat política no és molt lluny del partit i els mitjans de comunicació que s’han dedicat a crispar l’ambient polític i social. La violència verbal i el clima creat per aquest partit i els seus mitjans afins han tengut com a resultat una bomba. Des d’aquestes cròniques hem advertit en més d’una ocasió que el rumb que està prenent la política a les Illes Balears s’assembla molt al de la València de fa quinze anys. Quan a nivell d’estat es parla de violència política i de “preu polític” a la violència... s’oblida que els qui exerciren la violència política al País Valencià varen ser les organitzacions d’extrema dreta i, deu n’hi do els rèdits polítics que en tragueren. La bomba al local de la CGT ens fa viatjar a les terres germanes de València on la llibreria 3i4 o la casa particular de Joan Fuster varen ser víctimes d’atemptats. Els fums de Jaume Matas i la seva valencianització lingüística, cultural, econòmica, política i urbanística ens duen ara aquestes boires de violència. Ens agradaria equivocar-nos, però pensem que ens trobem davant la primera bomba.