A falta de quaranta-cinc dies per les eleccions més decisives de la restauració democràtica i malgrat els molts canvis en el panorama polític, totes les enquestes apunten a que els resultats s’assemblaran molt als resultats “de sempre” i que per tant, el partit situat al centre (des de fa anys, Unió Mallorquina) tornarà a ser decisiu en el futur de les institucions més importants de les Balears. Els canvis que ha experimentat “l’oferta” electoral són gran, per contra, els moviments de vots detectats per les enquestes –i ja se sap que les enquestes no sempre l’encerten- són mínims.
El Partit Popular tot i que aparentment és el mateix de sempre, ha canviat molt. Com a la resta de l'estat s'ha escorat cap a l'extrema dreta i amb Jaume Matas al front ha accentuat molt el seu perfil espanyolista. Pel que fa a la gestió, els canvis respecte a anteriors gabinets conservadors són també evidents: el "liberalisme a la mallorquina" que tan hàbilment practicava Gabriel Canyelles ha estat substituït per un intervencionisme absolutista que ho controla tot: des de la programació de la televisió autonòmica fins als correus electrònics i comptes corrents dels adversaris.
L'altre gran canvi ha estat el procés d'unitat de les forces polítiques de l'esquerra nacionalista, ecologista i alternativa. Contar per episodis tot el procés requeriria vàries gigues de memòria així que com que bé està allò que bé acaba, ho resumirem dient que la cosa ha acabat bé, és a dir, amb la constitució del Bloc per Mallorca que inclou el PSM, Esquerra Unida, Els Verds i Esquerra. Unió Mallorquina ha canviat poc, el més destacable és l'esforç per reforçar la seva xarxa, especialment a Palma. El PSIB, no sap o no contesta, cosa que com a les darreres eleccions generals els podria reportar uns excellents resultats.
Malgrat tot això, els resultats que pronostiquen les enquestes ofereixen canvis mínims en el mapa electoral. Anem a pams.
El 27 de maig als collegis electorals de les Balears hi haurà tres urnes: la del municipi, la del consell de cada illa (aquesta és la gran novetat ja que anteriorment, les institucions insulars es constituïen en base als resultats de les eleccions al Parlament de les Illes Balears), i la corresponent al Parlament.
Pel que fa a aquestes darreres, les del Parlament, les enquestes pronostiquen un empat entre el PP i la suma de PSIB-PSOE, Bloc per Mallorca i Eivissa pel Canvi. Tot quedaria en mans d'Unió Mallorquina i de la seva presidenta Maria Antònia Munar, que amb tres diputats seria decisiva una vegada més. La campanya d'insults i difamacions que està rebent de part del portaveu oficiós de Jaume Matas, el diari El Mundo, podria fer inclinar la balança cap a l'esquerra.
Al Consell de Mallorca la situació seria, si fa no fa, la mateixa. Al de Menorca les coses quedarien igual com estan ara, és a dir majoria del bloc progressista. A Formentera les enquestes no valen per res, ja que estam parlant d'un total de menys de 2.000 votants. La vox populi li dona el disputat diputat a la banda conservadora. A Eivissa és on el trasbals és més gros: el PP perdria un diputat, que aniria a parar als progressistes. A més a més, els progressistes serien la força més votada amb la qual cosa també sumarien el diputat nou que els atorga el nou disseny institucional nascut de la reforma estatutària.
Finalment, a Palma, la capital de les Balears i on s'hi concentra la meitat de la població, els oracles en forma demoscòpica diuen que PSIB més Bloc treuen els mateixos regidors que el PP i per tant, l'únic regidor que trauria UM (les enquestes li donen un 5 %, és a dir la xifra de tall per davall de la qual no obtindria representació) també resultaria decisiu.
Queda un mes i mig per a les eleccions i els petits canvis que assenyalen les enquestes es podrien traduir en grans canvis en les formes de governar.
Però també és cert que la campanya electoral i, també com sempre, tot allò que tengui a veure amb Euskadi pot esdevenir decisiu.
