La setmana ha estat marcada per les declaracions fetes pel president del PP balear el divendres passat a un programa d'Ona Mallorca, afirmant que derogaria la Llei de Normalització Lingüística. Fins aquell moment, Bauzá havia dit que eliminaria el decret de mínims, aprovat pel Govern Matas l'any 1997 i que obliga a fer un mínim d'un cinquanta per cent de l'ensenyament en la llengua de les Illes Balears. Bauzá va reblar la seva declaració amb afirmacions que negaven la unitat de la llengua, com ara que "aquí no deim got, sinó tassó, no deim barret, sinó capell".
Bauzá va provocar un autèntic terratrèmol polític, no només fora sinó dins el seu propi partit. Era d'esperar la reacció en contra dels partits polítics d'esquerres i nacionalistes (PSM, ERC, Entesa, PSIB) i de l'Obra Cultural Balear, que les varen considerar una barbaritat. També UM va rebutjar les paraules de Bauzá i va recordar la seva promesa de no pactar amb cap partit que faci polítiques contra la llengua pròpia. Fins i tot la portaveu del Govern, Joana Barceló, i la portaveu del Bloc al Consell, Joana Lluïsa Mascaró, totes dues menorquines, varen haver de recordar a Bauzá que a Menorca es diu got i no tassó. s més, tant got com barret són paraules també usades a Mallorca. Però el que va escandalitzar més les diferents forces polítiques va ser l'atac a la convivència que suposaven les paraules de Bauzá: la Llei de Normalització Lingüística, tot s'ha de dir, una norma molt moderada, va ser aprovada per unanimitat l'any 1986, durant el mandat de Gabriel Cañellas. El líder del PP posava de manifest la seva deriva extremista.
Al llarg del dia, els telèfons de la seu del PP no varen aturar de sonar. Diferents líders de la Part Forana es varen tornar a desmarcar de la línia lingüística promulgada pel líder. El portaveu del PP al Consell, Jaume Font, que feia efectiva la seva dimissió per discrepàncies amb Bauzá, va declarar que perquè negàs la unitat de la llengua li havia de passar un camió per damunt. La pressió interna i externa va ser tan forta que l'horabaixa Bauzá rectificava. Segons ell mateix, s'havia equivocat i no es referia a la Llei de Normalització Lingüística, sinó al decret de mínims. Així i tot, afirmava la seva voluntat de reformar la llei en sentit regressiu. O dit d'una altra manera, que la política lingüística del PP serà la que es va decidir al darrer congrés. Durant el cap de setmana i el dilluns va insistir en aquesta línia: retrocés de l'ús del català a l'ensenyament i a l'administració en nom d'una suposada "llibertat" i lliure tria de la llengua de l'escola per part dels pares. Fins i tot va oferir a Antich fer un pacte per la llengua en aquest sentit, que ha estat rebutjat pel president si qüestiona l'actual legislació lingüística.
Les interpretacions dels fets són diverses. Va dir el que pensava i va haver de rectificar davant la pressió interna? s possible, per tant, que una majoria absoluta del PP signifiqui la derogació de la llei? Ens trobam simplement davant un globus sonda per assegurar el vot ultradretà? O és cert el que s'afirma als ambients polítics i Bauzá no coneix la diferència entre una llei i un decret? Han estat les declaracions una mostra d'incultura i ineptitud política o l'ha traït el subconscient? Pel context en què es varen produir les declaracions hi ha encara una altra possibilitat: que Bauzá es pensi que la Llei de Normalització Lingüística obliga a dir barret i no capell, got i no tassó.
Els fets confirmen els temors de nombrosos càrrecs del PP a la Part Forana en el sentit que Bauzá està essent teledirigit per Carlos Delgado, actual vicepresident de la formació. El batle de Calvià i rival de Bauzá a les primàries del PP estaria marcant la línia lingüística del partit. El fet seria paradoxal: tot el sector regionalista i moderat del PP es va mobilitzar a favor de Bauzá per evitar que Delgado arribàs a la presidència del PP i posàs en maxa la seva política. Ara, la persona per qui varen fer campanya estaria aplicant la política de Delgado i marginant aquest sector. Precisament, una setmana abans, Bauzá havia expulsat de les llistes Jaume Font, principal cap dels partforanistes, a instàncies de Delgado. En cas de guanyar el PP l'any que ve, el batle de Calvià es convertirà en una espècie de Conseller en Cap, amb àmplies competències en turisme.
Havien estat pocs dins el PP els que, durant el procés de les primàries, varen alertar que les diferències ideològiques entre Bauzá i Delgado eren mínimes. Entre ells destaquen l'expresident Cristòfol Soler, membre del sector més centrista del partit, i el diputat Miquel Munar, que recentment va anunciar la seva dimissió i la seva baixa com a militant. En el moment de fer-ho, Munar va al·legar la seva oposició a la deriva extremista i anticatalanista del partit i va negar taxativament que Bauzá fos la renovació del PP (ja que va ser batle i destacat dirigent del partit durant la legislatura del saqueig). Avui, Munar ha fet la passa que des de fa anys s'ha anat reclamant als membres del sector regionalista del PP i s'ha afiliat a Unió Mallorquina. L'exdiputat ha afirmat sentir-se còmode dins una formació que defensa el mallorquinisme polític i ha anunciat que farà feina per atreure-hi militants del PP crítics amb la nova línia. No està clar que durant els properes mesos hi hagi més fuites: les eleccions són a prop i la possibilitat de retornar al poder autonòmic és un incentiu que esmorteeix les dissidències. En tot cas, la passa feta per Munar és una demostració del descontent existent dins el PP. Un descontent que pot créixer si els jutges, com és previsible, desimputen Jaume Font del cas Pla Territorial. Podria ser el moment que l'exconseller de Medi Ambient aprofitàs per posar en marxa la tantes vegades anunciada, i mai materialitzada, escissió regionalista del PP.
