Qui no es consola és perquè no vol. El president de les Illes Balears, Francesc Antich, va ser el darrer representant d'una comunitat autònoma que va rebre el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, en la ronda per "explicar" la seva proposta sobre el nou model de finançament autonòmic. Malgrat que presideix la comunitat més perjudicada per l'actual model de finançament, Antich s'ho va prendre esportivament i va afirmar que "els últims seran els primers" i es mostrà confiat en que Zapatero, aquesta vegada, complirà el seu compromís d'acabar amb la injustícia que representa l'actual sistema de finançament.
Les dades són espectaculars. Balears no tan sols és la comunitat que més aporta al fons de suficiència, sinó que es troba 21 punts per sota la mitjana de l'estat en finançament per càpita i de cada 100 euros que aporta l'estat n'hi retorna, tan sols, 79. Balears ha passat de ser la primera en PIB per càpita, a ser actualment la setena, però malgrat aquest canvi, segueix sent la comunitat que més paga a l'estat per habitant. Les Balears (que, al cap i a la fi som les persones que les habitam) dediquen prop d'un 16 % del PIB a mantenir l'estat.
No és que siguem el territori més "solidari" de l'estat espanyol, és que som la regió d'Europa que té una balança més deficitària amb el "seu" estat. La diferencia entre allò que els ciutadans de Balears aporten a les arques espanyoles i allò que l'estat retorna en forma d'inversions i altres despeses és, actualment, d'uns 3.300 per persona i any. Si es generalitzàs el sistema de concert econòmic que tenen les dues comunitats d'Euskal Herria, les Illes Balears augmentarien un 83% els seus ingressos.
Si el sistema de finançament de les Illes Balears ha estat brutalment injust, cal recordar que, en part és perquè el sistema no ha tengut en compte factors tan importants com la insularitat o la necessitat de protegir el nostre paisatge i de recuperar i promoure la nostra llengua i cultura pròpies. La insularitat fa, no cal que vos ho expliqui, que tot resulti més car. Quan parlam de l'arxipèlag de les Illes Balears, en realitat hauríem de parlar de pluriinsularitat. El fet que a les Balears tenguem la nostra llengua pròpia en una situació precària, en gran mesura per culpa de l'estat espanyol que en diverses etapes històriques ha impulsat un vertader holocaust contra la llengua catalana (que al cap i a la fi són els seus parlants), també fa que sigui necessari disposar de recursos suficients per recuperar la nostra llengua i la cultura expressada en aquesta.
Pel que fa a una de les claus principals de l'actual debat sobre finançament, la població, cal recordar que les Illes Balears són el territori de l'estat espanyol en que la seva població ha crescut més en termes percentuals, des del 1999 en què es va establir el barem del sistema del 2001. Concretament, la població censada a les Balears ha augmentat en aquests darrers nou anys un 30 %, (gairebé 300.000 persones més).
Les Illes Balears no tenen el pes demogràfic que pot tenir el Principat de Catalunya i, per paga, dels vuit diputats que envien al congrés espanyol, els vuit són de tendència nacionalista espanyola. Si a això hi afegim que la paraula de Zapatero avui per avui no val res, comprendreu que no som tant optimistes com Antich.
