L'anunci de l'exfiscal de l'Audiència Nacional i actualment advocat estrella del PP balear, Ignacio Gordillo, de presentar-se com a acusació particular en diversos casos de corrupció que afecten el partit, és una demostració de la deriva de la democràcia espanyola. Una figura creada per garantir que els ciutadans i col·lectius afectats per un delicte puguin exercir la justícia popular es fa servir d'aquesta manera per aconseguir informació de primera mà sobre els casos i per posar en marxa estratègies obstruccionistes. No està gens clar que els jutges de Balears acceptin la demanda del PP, més encara tenint en compte que tots els casos tenen en comú indicis de finançament il·legal de la formació extremista. Seria un contrasentit, en efecte, que una organització que ha estat beneficiada pels presumptes delictes es volgués presentar com a perjudicada. En qualsevol cas, la intenció del PP amb aquesta maniobra és embullar i deslegitimar l'acció de la justícia i de la policia de cara als seus votants, una estratègia que ha donat els seus fruits a altres contrades.
En el cas del PP balear segurament seria ben aplicable la frase que Mallorca és com Sicília però sense morts
Mentrestant, durant aquests dies han continuat les detencions relacionades amb el cas Passarel·la, que investiga els múltiples delictes relacionats amb l'IBATUR durant la passada legislatura. Dues persones més, proveïdores de béns i serveis de l'organisme, varen passar per comissaria, i es varen registrar les empreses Espiral, Centro de Comunicación Creativa i Fotos Deià. A més, l'exbatle de Montuïri i ex director general d'Obres Públiques, Joan Antoni Ramonell, va ser imputat. Ramonell és soci de Juan Carlos Alía, exdirector d'IBATUR (va ser forçat a dimitir pel Rasputín). Tots dos comparteixen la propietat d'una societat que hauria rebut diversos contractes menors de l'IBATUR.
La fiscalia i la policia sospiten que els contractes i les ajudes directes de l'IBATUR durant la passada legislatura haurien anat en realitat a finançar la campanya electoral del PP del 2007. Una campanya que encara és recordada per l'abundància i omnipresència dels elements publicitaris (tanques gegants, fullets diferents cada setmana) i dels actes (sopars multitudinaris) de la formació ultra, que contrastaven amb els pocs mitjans de què disposaven els partits de l'oposició. Una abundància de mitjans, per cert, que no es veié reflectida després en les despeses oficialment presentades al tribunal de comptes. En el cas del PP balear segurament seria ben aplicable la frase que Mallorca és com Sicília però sense morts. En tot cas, la resta de la població mallorquina no té cap culpa de la pulsió delictiva de l'extrema dreta que li ha tocat en gràcia.
