Les Balears pateixen una època de crisi econòmica sense comparació amb cap altra època recent. La construcció està totalment aturada, tot i els intents de revitalitzar-la a través de l'obra pública. El turisme pateix la crisi dels mercats emissors britànic i alemany i la seva recuperació depèn de la salut econòmica d'aquests països.
El cert és que l'atur ha crescut vertiginosament a una societat acostumada a la plena ocupació, si bé és cert que amb un excés de feines mal qualificades i, per tant, precàries i mal pagades. Els responsables polítics d'afers socials ja han assenyalat l'augment dels problemes de pobresa i d'exclusió social, que afecten sobretot el nombrós col·lectiu immigrant arribat durant els darrers quinze anys per fer feina a la construcció, l'hostaleria i l'atenció a la gent gran. Ara molts es troben sense feina i sense una xarxa social que els aixoplugui. El que queda de 2009 i el 2010 serà socialment molt complicat.
Com sempre tractant-se de l'economia mallorquina, la sortida de la crisi coincidirà amb la recuperació europea. No obstant això, diversos estudiosos de l'economia coincideixen en afirmar que les condicions del mercat de treball no seran mai més les mateixes, que l'època de creixement sense fi de l'economia balear pot haver arribat a la seva fi. Un mercat de treball format per gent amb poca formació indica que el futur serà molt precari i que l'atur pot esdevenir estructural.
Precisament la crisi econòmica ha estat un dels detonants de la crisi de Govern impulsada per Francesc Antich. Una vegada constatat que el nou finançament, tot i les alegries amb què fou rebut, no alleugerirà l'estat de les arques públiques, el president i el seu Conseller d'Economia, Carles Manera, varen proposar a finals d'estiu una reducció de la despesa pública que passava per la reducció de conselleries i la retallada d'una part de la inversió. Les reunions entre les tres forces polítiques que conformen el Govern (PSOE, Bloc i UM) no han arribat a cap acord al respecte. La proposta socialista implicava la reducció de càrrecs públics de les formacions. La contraproposta de reduir empreses públiques tampoc no ha semblat tenir èxit. Fins i tot entre sectors de l'esquerra s'ha qüestionat la pretensió del president, en el sentit que transmet a la ciutadania la imatge que l'executiu fins ara havia tudat els doblers públics. A més, aquests mateixos sectors han criticat l'oposició del PSOE balear d'apujar els impostos, proposta més adient per a un Govern de caràcter progressista.
Finalment, la conseqüència de tot plegat ha estat una miniremodelació de l'executiu, que només ha afectat dues àrees socialistes. Bàrbara Galmés i María Ángeles Leciñena deixen l'executiu i són substituïdes per Bartomeu Llinàs i Pilar Costa. El primer, molt vinculat a l'aparell del PSOE, s'incorpora a Educació des del departament de Presidència. La segona, exsenadora i expresidenta del Consell d'Eivissa entre 1999 i 2003, s'incorpora a la recent creada Conselleria d'Interior, Innovació i Justícia i representa el manteniment de la quota eivissenca. Amb aquesta remodelació, anunciada avui horabaixa, el president Antich pretén donar un nou impuls al Govern i substituir dues polítiques que havien patit un gran desgast.
La Conselleria de Pilar Costa incorpora Justícia en previsió de la futura transferència d'aquesta àrea. Tot i els rumors en sentit contrari, Miquel Nadal (UM) continua al capdavant de Turisme. La situació interna del partit, amb l'actual president, Miquel Àngel Flaquer, imputat en el cas Can Domenge, no feia aconsellable fer canvis, menys encara si es tractava de treure fora l'expresident i portaveu de Palma. Nadal, a més, conscient de la seva feble posició dins el partit, ha deixat de crear problemes. El seu futur dins el Govern depèn també del cas Can Domenge, dins el qual està igualment imputat.
