Ja fa més d'un any del canvi polític a les Illes Balears i pel que fa a la política lingüística ara és quan es comencen a presentar les primeres iniciatives sorgides dels nous equips gestors. També és el moment de fer una primera radiografia.

Ara per ara podem fer aquestes deu constatacions i reflexions:

- La política lingüística, a les principals institucions, està avui en mans de gent molt jove, amb molta capacitat de feina, amb poca experiència, però amb molta il·lusió.

 

- Els pressuposts destinats a política lingüística, tant els del Govern, com dels Consells, com de l'Ajuntament de Palma, són molt magres. Si a sobre tenim en compte que un alt percentatge va dedicat directament a despeses d'estructura i a eixugar el deute deixat pel Govern Matas, el marge d'actuació de què disposen no és molt ample.

- Sembla que una qüestió tan aparentment senzilla com que hi hagi una coordinació real i efectiva entre tots els departaments de les diferents institucions dedicats a fer política lingüística no està resultant fàcil, a causa de les traves burocràtiques.

- El discurs dels presidents de les institucions és genèricament positiu i favorable al procés de normalització lingüística, per bé que el de la batlessa de Palma és una mica més ambigu. El fet que líders polítics i socials es pronunciïn públicament a favor de la nostra llengua, de per si, ja té uns resultats molt positius, ja que una part important de la població rep aquest missatge.

- De moment, no s'està complint el compromís de Francesc Antich de que tots els departaments del Govern dedicarien part dels seus pressuposts a normalització lingüística dins el seu àmbit d'actuació.

- De fet, a vegades, fa la sensació que allò que teixeixen els departaments de política lingüística, altres departaments ho desteixeixen.

- Des dels diversos departaments dedicats a la política lingüística s'ha llançat una campanya de sensibilització que ha tengut un important impacte a nivell mediàtic.

- Sembla que aquesta legislatura, a partir de l'experiència de la legislatura del primer Pacte de Progrés, s'apostarà per la dinamització lingüística al carrer, a través de convenis amb alguns ajuntaments o entitats cíviques. La Direcció Insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca, ha destinat un total de 90.000 € per subvencionar projectes de dinamització lingüística als municipis, quantitat distribuïda en dues modalitats: 54.000 € per a la modalitat A (ajuntaments de més de 10.000 habitants) i 36.000 € per a la modalitat B (ajuntaments de menys de 10.000 habitants). En el cas de l'Ajuntament de Palma amb un conveni amb l'OCB i un altre amb els Joves de Mallorca per la Llengua.

- Amb l'arribada dels partits nacionalistes i progressistes al Govern s'ha reactivat el Consell Social de la Llengua Catalana. S'ha fixat el 18 de desembre com a data per a tenir conclòs el Pla de Normalització Lingüística.

- Amb tot aquest panorama, el paper de les entitats de la societat civil ha de ser, d'un costat, mantenir-se vigilants i crítiques, de l'altra ser capaces de trobar espais de col·laboració i ser propositives. I, evidentment, continuar fent feina i arribar a espais i gent on les institucions no arriben.