El 18 de juliol de 1936, Emili Darder ja estava greument malalt. La certificació de la seva malaltia, una angina de pit, feta per dos metges, pel seu germà i per Josep Sureda i Blanes, no va servir de res quan el dia següent, a les quatre de l’horabaixa, els militars anaren a ca seva a cercar-lo. El dugueren a l’Hospital i, després d’uns dies de convalescència, l’empresonaren al Castell de Bellver. El dia 16 de febrer de 1937 el sotmeteren a Consell de Guerra, juntament amb Alexandre Jaume, Antoni M. Ques i Antoni Mateu. L’acusaren de contraban d’armes, de rebel.lió militar, de ser un sectari, un antireligiós i un separatista. El fiscal demanà per a ell la pena de vint anys de presó i una elevada sanció econòmica. Tot això malgrat que, fins i tot les monges del Temple declararen a favor seu. Va ser condemnat a mort. El 24 de febrer de 1937, al cementeri de Palma, es va viure un dels fets més ignominiosos de la nostra història: l’afusellament, d’assegut a una pedra ja que no es podia mantenir dret a causa del seu estat de salut, d’Emili Darder i Cànaves. Tenia 41 anys. La nit abans li expropiaren la casa, el laboratori, els mobles i la seva valuosa biblioteca. Després li confiscaren tots els seus béns.
Aquest dimarts al vespre, a la seu del Col.legi Oficial de Metges de Palma, se fa un homenatge a Emili Darder i Cànaves, organitzat per l’Obra Cultural Balear, amb el suport del Col.legi Oficial de Metges. Serà el primer d’una sèrie d’actes organitzats per diverses entitats i partits polítics. Dissabte que ve, 24 de febrer, es compliran 70 anys del seu assassinat a mans dels revoltats acabdillats pel general Francisco Franco. Enguany (a diferència de fa dos anys) l’ajuntament de Palma no té previst cap homenatge oficial.
L’acte d’aquest dimarts és important perquè homenatja els tres grans eixos de la personalitat de Darder: el polític, l’intel.lectual i el mèdic. Però també perquè per primera vegada s’hi ha implicat el Col.legi de Metges. A l’acte s’hi presenta també un nou portal d’internet dedicat a personatges il.lustres de les Illes Balears, que inclourà planes web dedicades a donar a conèixer, a través de la xarxa, les personalitats més destacades de les Balears. La pàgina dedicada a Emili Darder encetarà la sèrie.
Emili Darder i Cànaves (Palma 1895-1937), va ser un polític destacat de la seva època. Fundà Acció Republicana de Mallorca i més tard, Esquerra Republicana Balear. També participà en la redacció de l’avantprojecte de l’Estatut d’autonomia de 1931. A les eleccions municipals d’abril del 1931, va esser elegit regidor de l’Ajuntament de Palma per la candidatura del Partit Republicà Federal de Mallorca. Presidí les comissions de sanitat i d’educació, de les quals sorgiren el Projecte General de Construccions Escolars (setembre del 1931) i el Pla de Reorganització dels Serveis Sanitaris Municipals (novembre del 1932). El desembre de 1933, fou elegit batle de Palma. Des d’aquest càrrec impulsà la dotació d’aigua i clavegueram per a tota la ciutat, la construcció de guarderies i de grups escolars, com els de Son Espanyolet, el des Coll d’en Rabassa i el de l’avinguda Alexandre Rosselló, inaugurat l’abril del 1934.
Continuà la reforma dels serveis sanitaris de l’Ajuntament i obrí noves seccions de la Casa del Socors. També es preocupà pel correcte funcionament dels mercats i per donar feina als treballadors aturats. Va esser suspès en les seves funcions el 1934, arran de la Revolució d’Octubre, però li fou retornat el càrrec el febrer del 1936, amb el triomf del Front Popular. Darder va ser un metge conegut i estimat. Es va llicenciar en medicina i cirurgia per la Universitat de València l’any 1915, es doctorà en anàlisis clíniques. Fou membre de les acadèmies de Medicina i Cirurgia de Palma (1926) i de Barcelona (1933) i vocal de la junta dels Congressos de Metges de Parla Catalana.
A partir de 1927, fou el cap de la secció d’epidemiologia de l’Institut d’Higiene de les Balears. Com a metge, divulgà els avenços sanitaris i treballà per la higiene social. Darder va ser una persona compromesa amb la llengua i la cultura catalanes. Va ser un dels fundadors de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923), de la qual fou president (1925-31). El juny del 1936, signà la Resposta al Missatge dels Catalans. Va escriure articles de caràcter polític i cultural en diverses publicacions, com La Nostra Terra i el Calendari Mallorquí.