Les Illes Balears han viscut una setmana d'una certa angoixa, adobada amb no poques mostres de teatralitat, arran de l'anunci fet pel ministre de Foment, Pepe Blanco, de reduir el descompte del 50% per als residents en els preus dels bitllets d'avió entre Balears i la península. Es tracta d'una mesura aprovada pel govern de Zapatero que corregia una de les discriminacions més habituals per als ciutadans de l'arxipèlag: uns vols amb uns preus exorbitantment cars i unes freqüències totalment insuficients. Blanco va generar indignació social arran de la resposta feta a una pregunta del senador Pere Sampol. El ministre va demostrar la seva ignorància sobre el tema quan va afirmar que el govern espanyol no pot continuar subvencionant vols en classe bussiness i va retreure als ciutadans de les Balears que triassin, a l'hora de viatjar, unes tarifes excessivament cares, com si fossin milionaris. Sampol li va haver de recordar que el decret que regula els descomptes exclou explícitament les tarifes de classe bussiness i que els ciutadans que han de viatjar per motius d'urgència no poden triar les tarifes, sinó que han d'agafar els vols realment existents, siguin al preu que siguin. Cal tenir en compte que l'import total anual dels descomptes és l'equivalent a la construcció de 2,2 quilòmetres d'AVE, aquella línia sufragada també pels ciutadans de Balears que serveix perquè els habitants de Conca o Guadalajara puguin anar de compres a Madrid.
La resposta de Blanco va alarmar les institucions de les Illes Balears, amb el president Antich al capdavant, que va reaccionar indignat davant la proposta del "govern amic" que tocava un tema tan sensible per a la ciutadania. La Mesa del Transport Aeri, que agrupa tots els agents socials relacionats amb el sector, ho va rebutjar per unanimitat. I la Conselleria de Mobilitat, dirigida per Biel Vicens, no només va expressar el seu rebuig, sinó que va recordar que els motius adduïts pel ministre -l'encariment dels vols de Balears- ja havien estat denunciats pel mateix Govern balear, que havia reclamat al Govern espanyol la declaració d'interès públic dels vols. El Bloc i el PP varen presentar sengles proposicions en el Parlament. Fins i tot les associacions d'extracomunitaris varen recordar que ells no tenen cap tipus de descompte. La indignació va agafar cos entre una ciutadania i unes institucions tradicionalment poc rebels. Blanco va passar de ser el ministre que més inversions havia fet a Balears -cosa no molt difícil vista la històrica discriminació que ha patit l'arxipèlag en matèria d'infraestructures- a ser la bèstia negra. En una demostració de què els pitjors enemics són els més pròxims, Antich es va haver de posar una altra vegada el vestit de bomber per apagar el foc provinent de les pròpies files -la primera vegada va ser durant l'estiu, quan va haver d'aturar el projecte de reforma de la Platja de Palma davant les queixes dels veïnats.
El president Antich, el Conseller de Mobilitat, Biel Vicens; la portaveu i Consellera de Turisme Joana Barceló; i la directora general de Transport Aeri, Joana Amengual, es varen desplaçar fins a Madrid per reunir-se amb el ministeri i fer-lo rectificar. La trobada va ser humiliant en les formes i en el fons: els màxims representants de Balears varen ser rebuts per una simple secretària d'Estat -Blanco devia estar inaugurant un quilòmetre d'AVE- i el to va ser recurrent: es mantendrà el descompte del 50%, però no per a tothom. A la tornada, els representants de Balears es mostraren molt preocupats. I dins les files socialistes va començar un rum rum que anunciava una possible rebel·lió. Els diputats a Madrid varen amenaçar públicament de no votar a favor dels pressuposts o de votar a favor d'una esmena presentada per Coalición Canaria que defensava el manteniment dels descomptes.
Des d'alguns sectors periodístics es va interpretar l'anunci de Blanco com a una maniobra per pressionar les companyies aèries. Efectivament, com ha denunciat sovint el Govern de les Balears, aquestes aprofiten el descompte del 50% per apujar desorbitadament el preu de les tarifes, que en alguns casos s'ha acostat als de classe bussiness. Quan més alt és el preu, més doblers cobra la companyia gràcies a la subvenció de l'Estat. I com que els ciutadans balears no tenen gaires alternatives de transport (el vaixell és més lent i incòmode), no tenen més remei que pagar el que demanen les companyies. D'aquesta manera els preus s'han anat inflant de manera desmesurada i les empreses aprofiten un mercat captiu per eixugar el dèficit que tenen els vols amb altres destinacions. La solució passa per fer una declaració d'interès públic o per penalitzar d'alguna manera aquest increment de tarifes. Amb la retallada del descompte del 50%, Blanco estaria pressionant precisament aquest sector, però perjudicant greument els ciutadans de les Balears.
El més divertit de tot és que Blanco havia anunciat la seva presència a un míting del PSOE convocat per aquest dissabte, on havia de presentar Antich. El tema dels descomptes no només hagués sobrevolat tot l'acte, sinó que durant els darrers dies un grup de ciutadans havien convocat via mòbil una concentració contra el ministre. L'espectacle hauria estat surrealista a una terra ja de per si acostumada al surrealisme polític. Ahir, finalment, el ministeri de Foment va rectificar i va dir que mantendria el descompte. Això sí, afirmant que es reuniria amb les aerolínies per abaratir les tarifes, fet que, de ser cert, serà agraït sense dubte pels ciutadans de Balears. Blanco i Antich podran fer el seu míting i tot haurà estat un ensurt passatger, producte d'una burocràcia estatal amb un coneixement deficient de la realitat insular. Segurament en el desistiment ha comptat més la pressió feta per Coalición Canaria, que té un pes destacat en l'aprovació dels pressuposts de l'Estat, que la provinent de l'interior del PSOE, tan és si de Balears o de Canàries. Però mai a la història, ni en els pitjors moments de Magdalena Álvarez, havíem assistit a un conflicte d'aquestes proporcions entre el PSOE de Balears i el de Madrid.
