Avui matí a un lloc tan emblemàtic com el monestir de la Real a Mallorca, ha tengut lloc l'acte de la signatura del Protocol de col·laboració en matèria de política lingüística entre representants de diverses comunitats autònomes amb llengua pròpia diferent al castellà. A l'acte hi ha participat Patxi Baztarrika, viceconseller de política lingüística del govern basc; Margalida Tous, directora general de política lingüística del govern de les Illes Balears; Bernat Joan, secretari de política lingüística de la Generalitat de Catalunya i Maria Sol López, secretària general de política lingüística de la Xunta de Galícia.


L'acte d'avui ha servit sobretot per formalitzar l'adhesió de les Illes Balears al Protocol de col·laboració que varen subscriure el 16 de març de 2007 els governs gallec, basc i català per impulsar les llengües que,
juntament amb el castellà, són oficials a l'Estat espanyol.


El protocol signat el març de 2007 a Bilbao constitueix la primera col·laboració suprautonòmica per donar un impuls a les polítiques lingüístiques dels territoris respectius i unir esforços per treballar en la normalització de les llengües oficials diferents del castellà.


El document fixa un marc general de col·laboració que permet desplegar accions d'intercanvi de comunicació i informació en matèria de llengua i terminologia; en promoció de mesures de protecció i ús de les llengües cooficials de l'Estat a l'Administració General de l'Estat i de la Unió Europea; en l'àmbit socioeconòmic; en l'ensenyament reglat i per a adults; en l'ús social de la llengua i en la difusió internacional de les llengües i les cultures.


El protocol, que té vigència fins el 31 de desembre de 2009, encara que es pot prorrogar per períodes anuals, fa incidència en els beneficis que pot dur una col·laboració multilateral en aquesta matèria, malgrat que cada territori presenta realitats sociolingüístiques diferents.


El document preveu la posada en marxa de mesures orientades a fomentar l'ús d'aquests idiomes en diferents àmbits, especialment l'Administració General de l'Estat i la Unió Europea.


Així, les Illes Balears, encara que una mica tard, fan una important passa en la necessària coordinació per aprofitar iniciatives en política lingüística d'altres parts del Món.


Continua sent necessària, però, una major coordinació entre les institucions de les Illes Balears que tenen competències en política lingüística i també una major coordinació i interrelació entre les institucions dels Països Catalans.