Només hi pot haver una conclusió al que ha passat els darrers dies en la política mallorquina: la corrupció no passa factura. Pot ser una afirmació sorprenent, vist que UM s’ha vist forçada a dissoldre’s com conseqüència de l’esclat del cas Pícnic.
Tribuna Mallorca ·
Però el fet és que el PP, que ha robat quantitats molt més grosses, no ha vist reduïda la seva intenció de vot, ben al contrari: amb un petit lífting, donant de baixa Jaume Matas i posant davant del partit un candidat nou, sembla que el PP ja no sigui ni hagi estat mai corrupte. Per contra, els delictes imputats als seus membres són exactament els mateixos que els que s’atribueixen als membres d’UM: el saqueig de les institucions i el finançament il·legal. Dit d’una altra manera, el PP també ha muntat pícnics electorals, també ha enxufat els seus militants a les institucions –cal recordar EMAYA?- i també ha desviat doblers públics per a campanyes electorals. Però ells i els seus votants com si això no anàs amb ells.
Possiblement, la diferència entre el PP i UM no és la quantitat de corruptes, sinó la seva proporció en relació al tamany del partit. Tota l’anterior cúpula d’UM està processada, i això ha deixat la formació desballestada, pràcticament sense aparell. L’expulsió de les institucions també ha contribuït a la catàstrofe, així com l’ensanyament dels jutges i fiscals –al PP no se li demana cap responsabilitat civil pels seus casos.
No està clar si les decisions preses per Melià (canviar de nom, remodelar personalment l’executiva i abandonar-ne la seu) partien d’una informació prèvia sobre les decisions judicials. Però ara l’única manera de tirar endavant un projecte de centre nacionalista és dissoldre la formació i crear un nou partit. A més, l’elevada suma demanada pel jutge - 1,6 milions d’euros- fa impossible continuar amb l’anterior projecte. Ens trobam davant una il·legalització de facto.
Cal veure, en aquestes circumstàncies, quin futur tendrà Convergència de les Illes Balears i qui en formarà part. Durant els propers dies, Melià en decidirà personalment la direcció. No està clar què en farà dels actuals militants, una part dels quals seran temptats segurament per la Lliga Regionalista de Jaume Font. Precisament aquesta és una de les claus que caldrà tenir en compte: quines passes faran Font i Melià en aquest context. És possible una confluència entre la Lliga i CIB, una vegada UM ha desaparegut? En cas contrari, la Lliga serà l’aixopluc d’una part dels (ara) exmilitants d’UM? Moltes preguntes per a una realitat política mallorquina que continua demostrant la seva imprevisibilitat.
