Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 13 de de setembre del 2016 | 13:33
Crònica · Informe SIC

11-S: Estratègies i contradiccions de les clavegueres de l'estat

Aquest breu informe pretén aportar informacions i dades sobre la Diada d'enguany i com els serveis de l'estat l'han valorada, així com les contradiccions i enfrontaments que hi ha entre els diferents equips d' anàlisi al servei d'aquest ja que a hores d'ara estarien duent a terme estratègies divergents de com tractar el que ells anomenen el "desafiament sobiranista de Catalunya".

Primer. Tots els serveis consideren un èxit l'índex de participació del sobiranisme i un fracàs sense precedents dels actes de l'unionisme. Segons fons d'especialistes de la UAB, SIC, Guàrdia Urbana de Barcelona, policies locals i Mossos d'Esquadra les dades reals de participació van ser les següents:

 

- Manifestacions ANC-Òmnium 1100.000 persones

-CUP i Esquerra independentista entre 4000 i 5000 persones

-Extrema dreta 23 persones (Plaça del Rei de Barcelona)

-Paella popular de Ciutadans (635 persones)

-Trobada del PP 210 persones

 

Segon. Les consignes dels aparells de l'estat per aconseguir minimitzar el ressò de l'11 de setembre en la premsa estatal i els mitjans catalans que intenten controlar a Catalunya han estat un fracàs i aquests amb més o menys entusiasme s'han fet ressò de les massives mobilitzacions. Els periodistes d'aquests mitjans apel·lant a la seva ètica professional no han fet cas d'aqustes pressions.

 

Tercer. El fracàs de les concentracions dels populars i Ciutadans i la seva manca de capacitat de mobilització preocupa a l'estat que veu que ni Societat Civil Catalana, l'esperpèntica associació unionista, aconsegueix en cap de les seves iniciatives superar mai el miler de participants. D'altra banda l'operació a Unió democràtica de Catalunya també està a punt de convertir-se en un altre fracàs estrepitós amb la desaparició de les seves sigles inclosa.

Els tentacles de l'estat a Catalunya, doncs, acumularien fracàs rere fracàs i només haurien aconseguit guanyar posicions en els mitjans de comunicació on mitjançant pp i ciutadans i la política de "cupos" haurien col·locat alguns dels seus telepricadors . Tres o quatre personatges que amb les seves intervencions no fan més que cansar als oients amb els seus reiterats arguments d'imposició i judicialització.

 

Quart. On realment hi ha fortes discrepàncies és entre els aparells i serveis de l'estat. La manca d'una alternativa o decisió de l'estat vers Catalunya crispa els diferents serveis.

El Ministeri de l'Interior veu com el seu desprestigi creix dia a dia i que l'estratègia del ministre Fernández Díaz i els seus homes de confiança només ha aconseguit fer el ridícul i reforçar, de retruc, la credibilitat del Procés. Pel que fa a l'equip de Presidència comandat per Jorge Moragas estaria ara mateix molt ocupat en apuntalar Rajoy i l'afer català hauria passat, almenys momentàniament, a segon terme fet que hauria provocat en aquest una gran sensació de fracàs i finalment Margallo i els seus col·laboradors continuen reunint-se i serien els més actius, de fet no haurien fet ni vacances. Aquest últim és l'únic que veu amb gran preocupació com es consolida el Procés català i com aquest cada dia que passa és més fort i mpregna més l'imaginari col·lectiu espanyol. Margallo,a més a més, estaria vivint en primera línia com de manera discreta però ferma l'àfer català es va col·locant a l'agenda internacional i d'aquí sorgirien les seves crispades declaracions dels darrers dies.

 

D'altra banda, també trobaríem els que callen i actuen seriosament: els membres del CNI. De fet, tot sembla indicar que el CNI manté certes divergències amb el Ministeri de l'Interior i en recents visites a Catalunya s'hauria pogut constatar l'allunyament. Fins i tot alguns dels seus analistes començarien a recomanar com a viable l'exemple d' Escòcia i Anglaterra i estarien recopilant documentació al respecte.

 

Cinquè. Reduïts sectors franquistes, alguns militars jubilats i elements de l'extrema dreta estarien conspirant per fer possible un pla de desestabilització de Catalunya, però la por i el risc que aquest els comportaria els fa no actuar. I és que creuen que tota acció a Catalunya portaria a l'enfrontament directe amb la policia de Catalunya (Mossos d'Esquadra) i també amb molts dels membres dels cossos i forces de seguretat de l'estat que viuen a Catalunya i dels que afirmen "Estos cuando llegue el momento no estaran de nuestro lado". Finalment militars nostàlgics del franquisme han intentat acostar-se a militars en actiu destinats a Catalunya però només han trobat el rebuig total d'aquests.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat