Fa uns dies s'han reprès els combats a l'illa filipina de Mindanao entre l'exèrcit i una part de les forces del Front d'Alliberament Islàmic Moro (MILF). En un mes es calcula que la reanudació d'aquest vell conflicte ha causat uns 300 morts i mig milió de desplaçats, al sud de les Filipines. La represa dels combats segueix a la decisió del Tribunal Suprem del mes d'agost de bloquejar l'acord assolit entre el govern filipí i els independentistes musulmans per establir una regió autònoma musulmana. Aquest acord donava una sortida política als trenta anys de guerra del MILF contra l'Estat filipí. Després de la decisió del Suprem tres comandants del MILF van atacar l'exèrcit i aquest va respondre. Ara el govern de Manila per reprendre les negociacions polítiques exigeix prèviament la rendició dels tres comandants del MILF.

 José Ma. Montelibano escriu en el diari de Manila "Philippine Daily Inquirer" que el conflicte té les seves arrels en la pèrdua de memòria que no deixa veure la realitat i porta indefectiblement cap el conflicte. La població de Filipines és majoritàriament cristiana però a les illes del sud (Mindanao, Palawan, Sulu,...) hi ha una minoria musulmana, que en algunes zones és la majoria de la població. El MILF lluita per crear un estat islàmic independent a les illes de Mindanao, Palawan i l'arxipèlag de Sulu, que anomena Bangsamoro, però la seva inferioritat numèrica front els cristians, a nivell estatal, i la seva debilitat militar front a l'exèrcit filipí l'obliga a negociar i d'aquesta situació va néixer l'acord sobre una autonomia, que s'ha carregat el Tribunal Suprem. Origen del conflicte El conflicte va iniciar-se els anys 70 amb la lluita dels musulmans per recuperar les seves terres, ocupades pels cristians, i és aquí on anem a parar al període de la colonització espanyola. Avui dia l'illa de Mindanao té una població majoritària procedent d'altres illes, que ha anat ocupant les terres. Aquesta ocupació és legal des del moment en que és el govern filipí qui les concedeix però aquestes terres en mans del govern filipí provenen de la confiscació decidida pels ocupants espanyols, van ser confiscades en nom del rei d'Espanya. Abans de l'arribada dels espanyols ningú tenia títols de propietat i els qui treballaven les terres van veure com els li prenien i és quedaven sense res. La corona espanyola primer s'apropiava la terra i després la donava a qui volia i la immensa majoria de la població va quedar-se sense les terres que cultivaven abans de l'arribada dels colonitzadors.  Ara bé, mentre la població filipina cristianitzada pels espanyols acceptava quedar-se sense terra, en el sud, la població de religió musulmana, va resistir a la ocupació dels espanyols i després a les dels Estats Units i del Japó. Per tant, és una lluita vella, de quatre segles, en que una part de la població filipina -els musulmans- no han acceptat mai quedar-se sense les seves terres per molt que ho decidís el rei d'Espanya. A través d'aquesta resistència ancestral els musulmans continuen reivindicant la propietat de les terres que els hi van prendre, ara ocupades per cristians a qui el govern filipí els hi ha concedit la propietat. En conseqüència el conflicte té aspectes que permeten parlar de lluita entre musulmans i cristians. Si els cristians procedents de les altres illes no recuperen la memòria històrica el conflicte no tindrà mai sortida. El context històric explica perquè hi ha guerra al sud de les Filipines.  Per una nova cultura 

Montelibano escriu: "La nostra única esperança de pau i de canvi és desfer-nos de la nostra estupidesa, de revisar el passat per treure'n ensenyaments, de construir una nova cultura basada en la honestedat i la integritat".

Aquest és un altre exemple, situat a l'Àsia, de com el món és ple de pobles que lluiten, uns pacíficament i altres amb les armes, per defensar els seus drets com a persones i com a pobles. I en el cas concret dels musulmans de Filipines hem de dir que la lluita entre un poble que demana llibertat i que negocia un estatut d'autonomia i un poder judicial estatal que se la vol carregar no ens ve de nou. El poble del sud de les Filipines ha optat per les armers i nosaltres pel dret, uns i altres ens en sortirem? A la curta o la llarga la resposta serà positiva, si seguim lluitant.