Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 4 de de gener del 2011 | 16:56
Crònica · Internacional

La dreta populista (hongaresa) a la presidència de la Unió Europea

El 2008 vam patir la crisi bancària i financera, procedent dels Estats Units. El 2009 ens va tocar patir la pitjor part de la crisi econòmica. El 2010 hem sobreviscut com hem pogut, amb penes i fatigues, a la crisi monetària (l'euro en perill per les crisis de Grècia i Irlanda). I el 2011 el comencem amb una crisi política, ja que arriba a la presidència de la Unió Europea (UE) el govern d'Hongria, de dreta populista i autoritària, que aixeca forts recels dins del món polític europeu.

L'alarma va saltar el passat 21 de desembre quan el parlament hongarès va aprovar una llei destinada a controlar els mitjans de comunicació. Segons la nova legislació, Hongria ha creat una autoritat nacional (formada per cinc membres, tots del Fidesz, partit governamental) que vigila tots els mitjans de comunicació públics i privats (premsa escrita, audiovisual, premsa digital i blogs), amb poder per sancionar (fins a 700.000 euros) els qui no es mantinguin "políticament equilibrats". L'agència de premsa nacional difondrà un diari d'informació únic a la ràdio i a les tres cadenes de televisió públiques.

El passat mes d'abril del 2010, el partit conservador Fidesz, en aliança amb els centristes democristians, va guanyar les eleccions obtenint una majoria de dos terços al Parlament, és a dir, la possibilitat de governar sense traves i de modificar l'ordre constitucional. Les primeres mesures del nou primer ministrre, Viktor Orban -47 anys- van ser nomenar membres del seu partit o persones molt pròximes per a tots els llocs clau de la funció pública. També va situar un home de la seva confiança a la presidència de la República i, a continuació, el Parlament va votar un seguit de lleis la major part de les quals estan destinades a eliminar les garanties democràtiques que signifiquen els contra-poders.

Amb tot, les competències del Tribunal Constitucional van ser limitades per tal de no poder expressar cap objecció a temes relacionats amb el dret a la propietat, al pressupost, a la fiscalitat o al règim de cotitzacions. Així, el govern s'ha fet amb el control dels fons privats de pensions -uns 11.000 milions d'euros- que li permetran equilibrar els comptes. També ha abolit l'autoritat de control del pressupost i ha decidit preparar una nova Constitució que concentrarà els poders a mans de l'executiu i que es preveu que estigui llesta per la primavera vinent.

De progressista a conservador, passant pel populisme
L'èxit polític d'Orban ha estat possible com a reacció a vuit anys de govern dels socialistes, una etapa de corrupció a gran escala i de mentides repetides que van acabar sent reconegudes pel mateix primer ministre, i que han conduit el país al desastre econòmic. Orban va ser un estudiant rebel que va saber transformar el seu petit partit progressista en un gran partit conservador i nacionalista: no dubta a reivindicar la memòria de la Gran Hongria, amputada pel Tractat de Trianon del 1920, creant conflictes amb els estats veïns. El 1998 va arribar a primer ministre, quan tenia 35 anys, però va perdre les eleccions del 2002 i va efectuar un gir cap el populisme.

El seu partit, el Fidesz, va absorbir la resta de partits de dreta i va aliar-se amb els centristes, fent servir el que més els unia: l'anticomunisme. Cal recordar que els socialistes hongaresos procedeixen de l'evolució de l'antic Partit Comunista. Orban no és d'extrema dreta ja que no és ni antisemita ni racista però des de fa anys els mitjans de comunicació controlats pel seu partit han deixat espai a l'extrema dreta (Jobbik) a condició que aquesta no ataqués el Fidesz. Ara Orban controla els mitjans de comunicació públics i la majoria dels privats.

Tempesta política
La llei sobre el control dels mitjans de comunicació ha aixecat reaccions com les dels ministres d'Afers Estrangers alemany, Guido Westerwelle, que ha expressat el seu neguit, o luxemburguès, Jean Asselborn, qui ha assegurat clarament que "aquesta llei és un perill directe per a la democràcia. L'Estat controlarà l'opinió. I això suscita el tema de si un país com aquest mereix dirigir la UE". L'Organització per la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE) ha denunciat la llei com una amenaça a la llibertat de premsa.

Al Parlament Europeu els grups dels verds i els liberals han demanat a la Comissió Europea que actuï contra una llei "contrària a totes les normes europees". L'exprimer ministre belga i cap del grup liberal al Parlament Europeu, Guy Verhofstadt, ha dit que "cap Estat de la Unió no pot ser autoritzat, en nom de qüestions de seguretat nacional indefinides, a restringir les llibertats que són el cor dels nostres valors europeus". Orban ha replicat: "No tenim por de certes crítiques procedents de l'Europa occidental ja que això seria característic d'un país que no confia en ell mateix".

L'onada populista escombra Europa
L'arribada d'un govern populista de dretes a la presidència de la UE il·lustra l'onada de populisme que afecta el continent. Petits partits xenòfobs governen amb partits de la dreta clàssica, com és el cas de la Lliga Nord, que forma part del govern de Berlusconi, a Itàlia, o el cas d'Holanda, on hi donen suport a governs conservadors des de fora, (Partit de la Llibertat de Geert Wilders), i Dinamarca (Partit del Poble). Tots aquests partits fan servir el mateix argumentari: el poble s'aixeca en contra els dirigents corruptes i la mundialització, i es referma la preeminència de la democràcia directa sobre la democràcia representativa. Es denuncia el multiculturalisme, s'exalta la identitat nacional, i es denuncia l'amenaça que suposadament representa l'Islam.

Aquests són partits sense arrels en l'extrema dreta ideològica ja que reivindiquen els valors de la tolerància, la llibertat i la laicitat, és a dir, uns valors europeus que consideren amenaçats. Aquests populismes són liberals en el sentit de preconitzar menys impostos, menys regles, menys prestacions socials. Molts d'aquestes temes són adoptats per les dretes clàssiques a Europa occidental, com va ser el cas de l'expulsió dels gitanos de França o el rebuig públic de la multiculturalitat per la cancellera alemanya Merkel en favor de la cultura dominant.

Aquesta situació reflecteix el fracàs de les polítiques dels partits governants a la UE que no han sabut respondre als neguits, a les frustacions i a les demandes dels electorats populars afectats per la crisi. La gent ha vist com els bancs eren salvats amb els seus impostos mentre creixia l'atur i s'han sentit abandonats pels partits tradicionals.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat