Els resultats del referèndum que acaba de perdre el president de Veneçuela, Hugo Chavez, poden induir a error si es pensa que ha guanyat la oposició i que la gent està abandonant el “chavisme”. El que està clar és que la majoria del poble veneçolà ha derrotat els projectes polítics de futur de Chavez, especialment el seu intent de perpetuar-se en el poder suprimint l’actual màxim de mandats presidencials i la transformació del país en estat socialista (entenent per socialisme el comunisme conegut i fracassat en el segle XX).
Hi ha un seguit de factors que han fet possible la desfeta política del líder veneçolà però potser un dels més importants és la divisió interna del “chavisme” respecte el nou projecte constitucional. L’oposició tradicional no té encara prou pes per derrotar a soles a Chavez i ha fet falta que sectors del chavisme manifestessin el seu rebuig a la nova Constitució perquè triomfés la suma d’uns i altres.
A les eleccions presidencials del 2006 Chavez va obtenir el 62,84% dels vots i actualment es hi ha un moviment que intenta agrupar a la vella i desacreditada oposició tradicional (democristians i socialdemòcrates) amb els opositors sorgits del chavisme (una part dels dirigents i seguidors dels primers temps s’han distanciat del règim o s’han passat a l’oposició al president) i dels que puguin venir en un futur pròxim també des de les files del chavisme. A les eleccions presidencials del 2006 el candidat de l’oposició, Masnuel Rosales, fundador del partit Un Nuevo Tiempo, socialdemòcrata, ja va iniciar aquesta estratègia d’acumulació de forces opositores diverses. Va perdre però va treure de l’abstenció a més de quatre milions de veneçolans que no havien participat en les anteriors eleccions a governadors, diputats, alcaldes i consellers municipals. En aquella ocasió van sorgir dos nous partits polítics, l’esmentat Un Nuevo Tiempo, i Primero Justícia, de dretes. El primer era un grupúscul de l’estat de Zulia i el segon era present en quatre municipis, però a partir de les presidencials s’han transformat en partits d’àmbit nacional amb nombrosos adherents i presència a tot el territori, substituint als antics partits COPEI (democratacristià) i Acción Democràtica (socialdemòcrata), desacreditats i corruptes.
També en els últims temps i degut a l’intent de Chavez d’accelerar el procés revolucionari el seu moviment s’ha fraccionat i ha vist aparèixer dissidències, ràpidament tractades de agents de la CIA i de traïdors pel poder. La més important ha estat la del general Baduel, que va ser qui va salvar la presidència de Chavez durant el cop d’estat del 2002 en mantenir-se fidel al president amb la seva unitat militar de paracaigudistes. Fins fa pocs mesos Baduel era ministre de Defensa i va deixar el càrrec per criticar la deriva autoritària i socialitzant (en sentit comunista) del règim i va manifestar la seva clara oposició a la reforma constitucional. El mateix que el partit polític chavista Podemos (el chavisme encara no ha pogut formar un partit polític unificat i està format per una coalició de partits i moviments diversos, alguns dels quals no volen dissoldre’s en un partit únic). Aquestes fugues i divisions li han estat fatals a Chavez davant de les urnes.
Tanmateix, el president disposa encara del suport majoritari dels pobres, que són la majoria de la població. Abans aquesta part del poble veneçolà no votava i amb Chavez han tornat a les urnes. Chavez vol construir el socialisme del segle XXI sense que ningú encara l’hagi pogut definir tot i el seu emmirallament per la revolució cubana de Fidel Castro. Però fins el present Veneçuela i el seu règim no s’han convertit en un estat policial repressiu a l’estil cubà i comunista. Chavez està redistribuint les riqueses del petroli, que abans s’embutxacaven les classes dirigents, en favor dels més desfavorits. Les classes populars han vist millorar la sanitat, l’ensenyament, reben un salari mensual mínim i tenen aliments subvencionats. Per tant, Chavez disposa d’una amplia base popular. Per ara el socialisme bolivià és un socialisme de consum i la corrupció de l’antic règim es manté amb el nou règim.
