Amb aquest mateix títol un dels més importants diaris de Dinamarca, "Politiken", comentava serenament la fi del que temps enrera va ser l'imperi danès. L'article venia a compte del referèndum celebrat el passat 25 de novembre a Groenlàndia, del qual Tribuna Catalana ja va informar. No és que la gran illa s'hagués declarat independent sinó que va aprovar un nou estatut d'autonomia que, si és la voluntat del poble de Groenlàndia li permetrà proclamar la independència, de manera unilateral. Pels qui vivim a la península ibèrica aquests fets revelen una distància enorme entre Dinamarca i l'Estat espanyol. Algú sap d'algun diari espanyol dels més destacats capaç de fer un article com el de "Politiken"? o sap d'algun polític com els de l'actual Dinamarca que accepten com a normal aquest estatut?.
Veiem que diu el diari danès. L'aprovació per part de la majoria de la població de Groenlàndia, que és esquimal, de l'estatut "obre l'últim capítol de la història de l'imperi danès. Els últims tres-cents cinquanta anys han estat una llarga i penosa retirada durant la qual van marxar primer els més bells florons: després de les províncies de Scania, de Halland i de Blekinge (sud de Suècia) el 1658, després de Noruega, el 1814, va ser el torn de Schleswig-Holstein (nord d'Alemanya) el 1864, les Antilles daneses (les actuals illes Verges nord-americanes), el 1917, i finalment Islàndia, el 1944". A continuació el diari diu que si aquests territoris ex-danesos encara estiguessin dins de l'actual Estat danès serien tres vegades més rics i tindria tres vegades més habitants i les grans ciutats daneses serien Copenhaguen, Oslo, Kiel i Malmö. Dinamarca seria una societat multiètnica, amb una important minoria germànica "Però tot això és el passat... la idea d'imperi danès avui en dia queda lluny del nostre esperit".
-A l'espera de l'or negre-
"Després d'un període de guerres sagnants vam acabar per redreçar-nos i adoptar un mètode més civilitzat per dissoldre el nostre regne en descomposició", diu el diari. Ara més del 85% dels habitants de Groenlàndia s'han pronunciat per uns lligams més flexibles amb Dinamarca i "el dia en que l'aspiració dels groenlandesos a l'autonomia política porti a una independència formal, que el tractat d'autonomia permet proclamar unilateralment, el regne de Dinamarca és reduirà de cop". Reconeix aquesta publicació que sols la situació econòmica impedeix als habitants de l'illa de Groenlàndia i els de les illes Feröe proclamar la seva independència ja que no disposen de prou ingressos per funcionar sols. "Segurament farà falta una generació abans de que Groenlàndia s'alliberi formalment ja que l'or negre del subsól és fa esperar".
Tots els partits polítics parlamentaris danesos estan d'acord en respectar la voluntat dels habitants de Groenlàndia i les illes Feröe excepte el Partit del Poble, d'extrema dreta. Un del seus dirigents ha exigit que els habitants de Dinamarca també es pronunciïn sobre una eventual separació de Groenlàndia. Vol un referèndum d'aprovació danesa respecte la voluntat dels groenlandesos, és a dir, els hi nega el dret a decidir per ells mateixos si volen continuar o no sent danesos. Un diputat d'aquest partit extremista també ha reclamat un referèndum al territori de Schleswig (nord d'Alemanya), on viu una minoria danesa, i va parlar de "foragitar els suecs d'Scania (sud de Suècia)". Si aquestes actituds les traslladessin a la península ibèrica l'extrema dreta podria ser majoritària a molts indrets.
De la mateixa manera que Dinamarca al llarg dels últims segles ha anat perdent territoris, la corona espanyola va començar amb els Habsburg a perdre les províncies dels Països Baixos i el ducat de Borgonya, amb els Borbons va perdre, en primer lloc, les possessions a la península italiana i les illes (Sicília i Sardenya) i després les colònies d'Amèrica, per seguir amb Cuba, Puerto Rico i les Filipines, el 1898, i seguir encara més amb Sidi Ifni, Sahara occidental i Guinea Equatorial, el 1975. En tots els casos la pèrdua va produir-se a través de guerres. L'imperi espanyol va ensorrar-se enmig de la sang. L'actual marc europeu mostra que hi ha altres maneres de fer les coses, com Dinamarca amb Groenlàndia i com abans havia fet amb Islàndia. Tots els imperis, un dia o altre s'acaben, però n'hi ha que saben acabar de manera civilitzada, a través del diàleg, l'entesa i el respecte mutu i altres que no dubten en fer servir la violència abans de ser foragitats de mala manera pel curs de la història i l'avenç dels pobles cap a la seva llibertat.
