Europa és escenari d'incessants i intensos moviments dels pobles que l'habiten, més enllà de l'actual configuració en estats. Hi ha pobles que aspiren a ser independents i altres que volen reunificar-se, passant per sobre de les estructures estatals. Entre els primers, són coneguts els casos dels pobles flamenc, escocès, català i basc i, entre els segons, el dels irlandesos (com fins els anys 90 havia estat el cas dels alemanys).
La implosió de la URSS va permetre el naixement d'una munió de nous estats a Europa i Àsia, deixant rere seu un seguit de conflictes enquistats. A l'Europa oriental hi ha el cas d'Ucraïna, on la població del Sud i de l'Est és russòfona i ja li estaria be reunificar-se amb Rússia, mentre que la població de l'Oest i Centre del país vol mantenir l'actual independència i voldria fer fora la base naval russa de Crimea. A les últimes eleccions va guanyar un russòfon, l'actual president Viktor Ianukovitx, i s'està produint un ràpid procés d'acostament d'Ucraïna cap a Rússia.
De manera simultània, Moldàvia desenvolupa una política d'obertura cap a Romania, amb qui comparteix, història, cultura i llengua. Una part important de la població és considera romanesa i voldria la reunificació. Això està portant a Moldàvia a allunyar-se de la influència russa. El problema d'aquesta república ex-soviètica és que els russos mantenen una fantasmal república de Transdnistria, on hi tenen estacionats uns tres mil soldats, que és una petita part del territori de Moldàvia poblada majoritàriament per russos i ucraïnesos que no volen de cap manera acabar a Romania i preferirien formar part de Rússia.
Sobirania a canvi de gas
A les portes de l'Europa comunitària s'estan produint moviments nacionals que tenen a Rússia com a pol d'atracció o de rebuig. Degut a la crisi econòmica i a la por a noves ampliacions, la Unió Europea no intervé i tracta els dos casos (Moldàvia i Ucraïna) com si fossin un mateix paquet. Però l'acord signat el passat mes d'abril entre els presidents ucraïnès, Ianukovitx, i rus, Medvedev, pel qual la flota russa de Sebastopol (Crimea, Ucraïna) seguirà en la base fins al 2042 planteja un seguit de qüestions sobre la sobirania i la independència d'Ucraïna. A canvi de la base, Rússia proporcionarà gas natural a més bon preu a Ucraïna.
S'estan elaborant plans per fusionar complexes econòmics estratègics dels dos estats com els del sector del gas natural i l'energia atòmica. L'anterior president ucraïnès era pro-occidental i intentava fer entrar el seu país a l'OPTAN i acostar-lo a la UE, tot mantenint distàncies amb Rússia, fet que va ocasionar diversos conflictes energètics entre els dos estats que van tenir repercussions a l'Europa comunitària.
L'acostament ràpid del nou president a Moscou li dóna a la UE la garantia de què no hi hauria nous conflictes energètics que acabessin perjudicant el seu subministrament de gas natural rus i asiàtic. La UE dóna suport econòmic i financer a Ucraïna per no veure obrir-se un nou focus d'inestabilitat a les seves fronteres orientals. Però aquest canvi d'orientació ucraïnès pot perjudicar a Moldàvia, és a dir, a la seva economia i el seu subministrament d'energia i mantenir congelat el conflicte de Transdnistria (que va proclamar la seva independència el 1991).
Moldàvia i Romania més a prop
El govern de Moldàvia s'acosta a la UE i a Romania, facilitant les comunicacions. El 1990 els romanesos van poder, per primera vegada, travessar lliurement el riu Prut per visitar Moldàvia i més de un milió de persones van transitar pels vuit ponts oberts al trànsit, tirant flors a l'aigua del riu. Romania està formada per tres regions: Moldàvia, Valàquia i Transylvània. El 28 de juny del 1940 les tropes soviètiques van ocupar els territoris romanesos de Bessaràbia i Bucovina del Nord i van formar la república soviètica de Moldàvia, integrada a la URSS.
Els governs de Moldàvia i Romania estan planificant la construcció d'infraestructures comunes en el sector de carreteres i també en el sector energètic. Romania ajuda econòmicament a Moldàvia en projectes educatius, de desenvolupament rural i infraestructures. Moldàvia ha retirat les filferrades existents a la seva frontera amb Romania. La interconnexió de les infraestructures romaneso-moldaves es produeix en un procés paral·lel a la fusió energètica ucraïno-russa.
Camins divergents
Mentre Moldàvia declara el dia 28 de juny Jornada de l'ocupació soviètica, a Ucraïna, amb motiu del 65 aniversari de la fi de la Segona Guerra Mundial, s'ha inaugurat un monument a Stalin, a la ciutat de Zaporojié. Mentre el govern moldau investiga els crims del règim soviètic el nou president ucraïnès declara davant l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa que la fam del 1933 no va ser un genocidi del poble ucraïnès sinó que una "tragèdia comuna" d'Ucraïna, Rússia i Kazakhstan. Mentre Moldàvia demana l'evacuació de les forces russes de Transdnistria els parlaments ucraïnès i rus aproven l'acord de perllongació fins al 2042 del lloguer de la base de Sebastopol a la flota russa.
Són dos estats de l'Europa oriental que des de la seva independència (1991) han estat oscil·lant entre la UE i Rússia. A Ucraïna una forta minoria o una escassa majoria vol ser russa mentre a Moldàvia una part important de la població vol la reunificació amb Romania (a les manifestacions populars contra l'antic govern comunista la gent es manifestava amb banderes romaneses). Els moviments nacionals, les reivindicacions dels pobles, són una realitat quotidiana a tot Europa, l'oriental i l'occidental. I a llarg o curt termini seran aquests pobles, no els governs estatals, els qui acabaran per escriure la seva pròpia història en virtut del dret universal a l'autodeterminació.
