La guerra entre l'Estat d'Israel i l'organització nacionalista i fonamentalista palestina Hamàs, que controla la franja de Gaza, està causant un seguit d'efectes polítics a curt termini. De moment, és pot parlar de vencedors i vençuts, en el terreny polític, com efecte de l'ofensiva militar israeliana. A Israel, que té previstes eleccions legislatives i per a primer ministre el pròxim 20 de febrer, el panorama li ha canviat de manera radical. En el camp palestí han crescut els enfrontaments i les diferències existents entre Hamàs i l'Autoritat palestina. A Egipte ha augmentat la distància entre el règim de Mubarak i la població, en general. Dins del món àrab, les discòrdies han impedit a la Lliga Àrab jugar cap mena de paper polític en la crisi actual. I la desconfiança de la major part dels règims àrabs respecte a l'Iran s'ha fet més gran encara.
Abans del 27 de desembre, data de l'inici de l'atac israelià a la franja de Gaza, les enquestes d'opinió donaven com a guanyador de les eleccions el partit dretà Likud i com a nou primer ministre israelià al seu líder, Netanyahu, contrari al procés de pau amb els palestins que suposi la creació de un Estat palestí i el retorn a les fronteres del 1967. Ara, detecten la reaparició amb força del Partit Laborista (abans se li atorgaven 10 escons sobre el total de 120 de la Knesset i ara se li pronostiquen 16) ja que el seu líder, Barack, és el ministre de Defensa, que dirigeix l'ofensiva sobre Gaza. Si el partit centrista Kadima, liderat per la ministre d'Afers Estrangers, Livni, és manté podria tornar a ser possible una coalició de govern com l'actual entre laboristes i Kadima. L'esquerra representada pel partit Meretz ha vist desaparèixer les seves bones perspectives perquè enmig del conflicte la gent no escolta les seves propostes de caràcter social i econòmic. Ara bé, si l'exèrcit israelià patís entrebancs seriosos en la seva ofensiva sobre Gaza el panorama electoral podria tornar a canviar de manera radical.
Acusacions entre palestins
Mentre els israelians destrueixen les infraestructures de poder de Hamàs a la franja de Gaza, els dirigents d'aquesta organització acusen de traïdors a l'Autoritat palestina, al seu president Abbas i Al Fatah. A Cisjordània la policia palestina ha mantingut la calma i controlat les manifestacions en favor de Hamàs, fent fracassar l'intent d'aquesta organització d'obrir un segon front de combat, iniciant una tercera Intifada. L'Autoritat palestina ha demostrat el seu control sobre la població de Cisjordània i la debilitat política de Hamàs en aquest territori, empresonant als seus dirigents. Mentre que a Gaza la situació econòmica i social ha anat empitjorant en els últims anys, des de la presa del poder per Hamàs, degut al bloqueig israelià, a Cisjordània ha millorat, experimentant un creixement del PIB, augmentant el rendiment i la eficiència dels ajuts internacionals i eliminant en gran part la corrupció existent.
Un portaveu de Al Fatah, Fahmi Zaarim, ha acusat a Hamàs d'aprofitar l'atac israelià per eliminar els partidaris de Al Fatah a la franja de Gaza, parlant de trenta cinc morts en dos dies, i l'empresonament de més de 75 partidaris del moviment nacionalista palestí. De fet, la distància entre Hamàs i Al Fatah, que domina l'Autoritat palestina, no ha parat de créixer i des del passat dia 9, en que s'acabava el mandat presidencial de Abbas, Hamàs ja no el reconeix com a president i considera que el nou president, mentre no hi hagi eleccions, ha de ser el president del parlament palestí, que és un membre de Hamàs que està empresonat a Israel. Un alt dirigent polític de Hamàs, exiliat a Damasc, Mussa Abu Marzuk, ha declarat que Abbas "ha condemnat l'atac israelià però no ha fet res de concret, quasi ha legitimat l'agressió israeliana". I sense un mínim d'unitat política entre els palestins la creació de un Estat palestí no passarà mai de ser un projecte.
Egipte acusat de col·laboracionista
Egipte, per la seva part, ha estat acusat de ser còmplice de l'atac israelià a Gaza. El líder del partit fonamentalista xiita libanès Hezbollah, va demanar al poble egipci que s'aixequi contra el règim del president Mubarak per tal d'ajudar als palestins. Hezbollah ha organitzar grans manifestacions de suport als palestins de Gaza però no ha tirat contra Israel ni un sol dels seus 40.000 míssils dels que disposa en el sud del Líban. Una actitud semblant a la del règim iranià dels aiatollahs.
Egipte, desprès de la guerra de la independència de Israel del 1948 és va fer càrrec de la franja de Gaza, fins que va ser ocupada per Israel a la Guerra dels Sis Dies del 1967. Tothom considera que qualsevol acord polític sobre el futur de Gaza ha de comptar amb la participació d'Egipte. De fet, la franja de Gaza només té fronteres amb Israel i Egipte. Però Hamàs és una organització político-religiosa sorgida a partir dels Germans Musulmans egipcis, que estan a l'oposició i són perseguits pel regim de Mubarak. Les relacions d'Egipte amb Hamàs són dolentes. També cal recordar que Egipte rep anualment dels Estats Units un ajut financer de 1.700 milions de dòlars. Per tant, té difícil poder fer de mitjancer entre Hamàs i Israel per assolir un alto-el-foc. Qualsevol acord polític que s'assoleixi haurà de contemplar el control dels 14 quilòmetres de frontera entre Egipte i la franja de Gaza, on Hamàs ha excavat centenars -es parla de més de dos cents- túnels per aprovisionar-se d'aliments, combustible i armes per pal·liar els efectes del bloqueig israelià. Un dels objectius militars de l'ofensiva israeliana és tancar aquesta via d'escapament, destruir els túnels.
Desconfiança àrab davant de l'Iran
D'una banda, la Lliga Àrab ha estat incapaç de reunir-se per adoptar una postura comuna. L'emir de Qatar, en dues ocasions, ha fet una crida per celebrar una reunió cimera, sense resultats. Els règims d'Egipte, de Jordània i de l'Aràbia Saudita veuen en Hamàs un aliat dels xiites de l'Iran i, d'alguna manera, ja els hi va bé que Israel debiliti l'amenaça que representa l'expansionisme del règim xiita iranià. Al Líban, on hi ha previstes eleccions legislatives per enguany, és tem un creixement de Hezbollah que podria portar a un cert control del govern libanès. Per tant, gran part dels règims àrabs veuen amb neguit aquest creixement de la influència iraniana a la zona, amb la seva aliança amb Síria i els seus protegits libanès i palestí. La premsa àrab, com el diari "Al Hayat", saudita, ha publicat un seguit d'articles en que s'assenyala que l'ofensiva israeliana, de fet, va dirigida contra l'Iran, a través dels seus aliats palestins, igual que el 2006 quan va atacar el Líban per destruir a Hezbollah. Per aquesta raó, el regim iranià gesticula però no fa res per intervenir en la guerra, perquè és una trampa d'Israel per poder destruir la seva capacitat nuclear. I, una vegada més, qui rep les bufetades és el poble palestí.
