El consell de ministres italià va aprovar, el passat dia 3 d'octubre, la llei sobre el federalisme fiscal i ara haurà de fer el mateix el parlament, abans de finals d'any. A continuació, el govern tindrà dos anys per elaborar els decrets legislatius i omplir de contingut la llei. En total seran cinc anys de transició fins arribar al nou model, és a dir, que el 2015 Itàlia serà federal, des del punt de vista fiscal. Per la seva part, el Partit Democràtic, l'oposició de centre-esquerra, sembla caminar cap a formes organitzatives internes federalistes, sota l'impuls dels seus dirigents del nord del país.
Tant el primer ministre, Silvio Berlusconi, com el seu ministre d'Economia, Giulio Tremonti, han expressat la seva satisfacció per haver obtingut el consens de regions, municipis i províncies i han qualificat el federalisme fiscal de "reforma històrica". El ministre de la Lliga Nord, Roberto Calderoli, encarregat de transformat l'estat centralista en federal, també ha manifestat que posar d'acord regions, municipis i províncies ha estat molt satisfactori.
Pel president de la Confederació de Regions, Vasco Errani, aquest "és el primer pas d'un llarg camí", mentre que el president de l'organització que agrupa els municipis, Leonardo Domenici, afirma que "és un text general i genèric" i que el nucli de la qüestió residirà en els decrets legislatius que omplin de contingut aquesta llei. El líder de l'oposició, del Partit Democràtic, Walter Veltroni, ha dit: "Sembla més una concessió feta a la Lliga que no pas un disseny complert i unitari de reorganització de l'Estat". Francesco Rutelli explica que "per a que aquest federalisme convenci falten els números que encara no es coneixen, falta saber qui paga, qui guanya".
El govern espera que amb la racionalització que suposarà el nou sistema s'estalviarà 15.000 milions a l'any degut als malbarataments que desapareixeran. Tal com explicàvem en una crònica anterior (03/09/2008) s'introdueix el concepte de "cost estàndard" en lloc del "cost històric", amb el qual avui dia l'Estat paga a les regions per la sanitat, educació, assistència i transport. Aquests capítols representen el 90% de les despeses regionals. Amb l'adopció del "cost estàndard" es veurà quan costa, per exemple, una hospitalització a la regió més eficient (Llombardia) i totes les altres regions hauran de cenyir-se a aquest cost. En el cas de les regions que no estiguin capacitades per ajustar-se a aquests costos intervindrà un fons estatal destinat a reduir les diferencies entre regions i proporcionarà a les regions pobres el que els hi falta degut a la seva manca de capacitat contributiva per tal de cobrir els "costos estàndard". Això portarà a que les regions riques acabin pressionant a les pobres i ineficaces per tal que canviïn els seus hàbits i costums.
La principal font d'impostos de la qual tothom parla és el IRPF. Les regions tindran una major participació en aquest impost que actualment, podran pujar altres impostos, els addicionals, i obtenir una quota del rendiment fiscal local. Ara bé, la taxa de l'IRPF no serà modificada degut al federalisme fiscal. Les autonomies podran fer servir les taxes regionals i les municipals per finançar iniciatives pròpies. Quedarà garantit el nivell de les prestacions sanitàries, escolars, assistencials i de transport. El que canviarà és la manera de finançar aquests serveis, a partir del ja esmentat "cost estàndard". En canvi altres serveis i prestacions hauran de ser finançats exclusivament per les regions i municipis. Les regions amb taxes sobre els cotxes o la benzina podran finançar lleis especials pel seu desenvolupament industrial i els municipis, també amb les seves taxes, podran finançar iniciatives com museus, esdeveniments culturals, promoció del turisme,... Pel que fa a les disparitats existents entre les regions del Nord i les del Sud, l'objectiu del federalisme fiscal és reduir aquestes diferencies territorials. El temps dirà si això es possible.
Federalisme dins el PD I del federalisme fiscal al polític ja que dins del Partit Democràtic, liderat per Walter Veltroni, s'hi està desenvolupant un corrent creixent al Nord a favor del canvi estructural del partit en sentit federalista. Sergio Chiamparino és alcalde de Torí, capital de la regió del Piemont, des del 2001, i es la figura que encapçala aquest moviment. Explica que necessiten "raonar a l'anglosaxona, en un clima de bipolarisme, per construir en cinc anys una alternativa de govern", a partir de les regions del Nord per tal que el PD és converteixi en "un partit nou i no una etiqueta, si és capaç de ser un contenidor federalista d'experiències locals". Pensa tirar endavant amb la iniciativa del manifest firmat amb l'alcalde de Venècia, Massimo Cacciari, el president de la província de Milà, Filippo Penati, l'alcaldessa de Gènova, Marta Vencenzi i la presidenta de la regió del Piemont, Mercedes Bresso. Està convençut que el seu "error ha estat no haver preparat una llista federalista a les primàries del PD, a favor de Veltroni".
El seu projecte actual és incrementar la col·laboració entre les ciutats de Milà, Torí i Gènova ja que creu "en les megalòpolis en xarxa, en lloc del vell triangle industrial", associant a l'alcaldessa de Milà, Letizia Moratti i al ministre de la Lliga Nord, Roberto Calderoli.
