De revoltes d'estudiants i d'opositors al règim teocràtic instaurat a l'Iran per l'aiatollah Khomeiny i la jerarquia del xiisme iranià se n'han produït unes quantes, però l'actual agitació mostra per primera vegada en els trenta anys de la història d'aquest règim les esquerdes existents
dins seu, ja que en aquesta ocasió s'enfronten forces oposades del mateix règim.
L'excusa han estat les eleccions presidencials i els resultats suposadament falsejats per l'actual president Ahmadinejad i el seu protector, el Guia Suprem, l'aiatollah Ali Khamenei. Enfront seu i de la major part de la jerarquia religiosa governant estan plantant cara el candidat suposadament derrotat, Mir Hussein Mussavi, que va ser primer ministre durant la guerra amb l'Iraq (1980-1988); el seu aliat i expresident reformista Mohammad Khatami; i el seu protector i també expresident Ali Akbar Hachemi Rafsandjani i una part del clergat xiita reformista.
Els sectors reformistes que ara es manifesten al carrer, que compten ja set morts per l'actuació de les forces repressives del règim, tenen rere seu la gran majoria de la joventut, les classes mitges, el món intel·lectual, el món dels negocis i, en general, les ciutats. Els conservadors liderats per Khamenei i Ahmadinejad compten amb l'aparell repressiu, el govern, les milícies del règim i una forta base popular al camp. Els reformistes tenen decidit posar fi a la política de l'actual govern, que ha portat a l'aïllament internacional, a la penúria econòmica i a una forta inflació. Ahmadinejad, en nom de l'integrisme religiós xiita i del nacionalisme persa, desafia a tot el món per convertir l'Iran en potencia nuclear, i no ha complert les seves promeses de millorar la situació econòmica del país i dels iranians, ans el contrari. La duresa de l'actual confrontació política dins del règim s'exemplifica amb la definició que fa l'esposa d'un conseller d'Ahmadinejad i comentarista política sobre els dos corrents polítics existents: la "línia de Deu", és a dir, els partidaris d'Ahmadinejad, i la "línia de Satan", els altres. Recorda bastant a l'"eix del mal" de Reagan i Bush.
La fúria, la determinació i l'energia que mostren els manifestants sorgeix del convenciment adquirit durant la campanya electoral que el canvi polític era possible vista la mobilització popular i els resultats de les enquestes d'opinió. En un debat per televisió, davant uns cinquanta milions d'iranians, Mussavi li va dir a Ahmadinejad: "Després de la vostra elecció els iranians són humiliats" per una política estrangera "extremista". "Les vostres paraules sobre l'Holocaust han servit a Israel" en la seva ofensiva contra Gaza.
Mussavi va ser cap de govern en vida de Khomeiny, és un universitari declarat partidari de defensar els drets de les dones, és defineix com a "centrista" i te la protecció del conservador Rafsandjani, que va ser president del 1989 al 1997. També exerceix una gran influència entre el clergat i en el bazaar, el món dels negocis, i compta amb el suport de l'ex-president reformista Khatami i del també candidat presidencial reformista Mehdi Karubi. Sols un frau podia deturar-lo.
L'escenari de l'Orient Mitjà s'està movent
Tot plegat, les divisions internes del règim teocràtic iranià, la recent derrotat electoral d'Hezbollah (Partit de Déu, finançat, armat i dirigit per l'Iran) a les eleccions legislatives del Líban, semblen marcar un estancament o inici de reculada de l'integrisme xiita. Aquest és un factor de tranquil·litat per a la majoria dels règims àrabs, que veuen amb desconfiança i neguit l'intent de l'Iran d'erigir-se en potencia regional i nuclear.
A això, cal sumar-li la reacció favorable a la nova política de Obama a l'Orient Mitjà, del Hamas palestí i les ganes del règim de Síria de reconciliar-se amb Washington. El govern israelià de dreta i extrema dreta del primer ministre Netanyahu també ha mogut fitxa en parlar per primera vegada d'un futur Estat palestí (fins ara la paraula "estat" referida al futur del poble palestí no havia estat pronunciada en el programa polític governamental, era tabú).
L'escenari polític de l'Orient Mitja s'està movent i de la sortida que tingui l'actual crisi a l'Iran depenen els futurs moviments a la regió. Obama, amb la seva paraula, està movent les coses, alterant la situació vigent. I el poble iranià, amb les seves mobilitzacions, no sols té a les mans el futur del seu país sinó també el de tota la regió. El règim teocràtic pot ofegar amb sang i repressió el moviment, però el poble iranià va demostrar fa trenta anys que era capaç de fer caure un imperi, el del xa.
