L'assassinat per la policia d' un noi de quinze anys, Alexandre Grigoropoulos, a Atenes, el passat dia 6, va ser la guspira que va provocar l'incendi de la revolta de tota una generació de grecs, la dita "generació dels 600 euros". Un incident entre uns nois que tiraven pedres a un cotxe de la policia i un policia que surt del cotxe i dispara a un dels nois, matant-lo, ha estat la causa que milers de joves al llarg i ample del país manifestessin el seu descontentament i la seva protesta.
Els primers a respondre a la mort del jove van ser els grups anarquistes de la capital grega. Només una hora i mitja després de l'assassinat ja es desfermava una onada de violència. Es calcula que a Grècia els anarquistes violents són entre 1.000 i 2000. Durant més d'una setmana han desenvolupat una guerrilla urbana a Atenes que ha causat molts danys a edificis públics i privats, inclosos tota mena de comerços i botigues. El seu quarter general és la Universitat Politècnica d'Atenes. Rere els anarquistes, exactament unes vint-i-quatre hores després van mobilitzar-se els estudiants de secundària, els joves de la mateixa edat que el noi mort. I els sindicats de l'ensenyament van establir el lligam d'aquests estudiants amb els universitaris, situant al carrer a la joventut grega, des dels 15 als 35 anys, la dita "generació dels 600 euros", que és el sou amb que es troben quan acaben els estudis o al que poden aspirar mentre estudien.
-Una suma de revoltes-
La revolta grega ha estat, doncs, una suma de revoltes que han confluït en un gran moviment de tota una generació descontenta amb el seu present i el seu futur. Els joves de trenta anys que han de treballar per 600 euros al mes s'han sumat als estudiants universitaris i als estudiants de secundària, produint-se manifestacions a tot el país, des de la capital fins a ciutats petites passant per diverses illes. Junts s'han manifestat els joves de les barriades de la capital i de les ciutats, que viuen en una situació de pobresa, i els fills de les classes mitges angoixats pel futur que tenen davant seu. Les imatges que ens han ofert les televisions d'incendis i xocs violents amb les unitats de la policia anti-manifestants han estat protagonitzades per centenars d'anarquistes violents. Els sindicats també van treure els treballadors al carrers per protestar per la situació social, el passat dia 11, en que el país va quedar paralitzat. Ara bé, els actes de violència no són compartits per molta de la gent que es manifesta. Els joves tenen la simpatia de molta gent però no estan d'acord amb els incendis i el saqueig de botigues i comerços.
L'actual govern grec és de dretes i està minat per un seguit d'escàndols de corrupció. Aquesta no sols afecta el govern sinó també a la totpoderosa església ortodoxa grega. El desprestigi de la classe dirigent és molt gran i la situació social, ja abans de la crisi, estava fortament deteriorada fins el punt de que les famílies de classe mitja que poden envien els seus fills a estudiar l'estranger degut a les deficiències del sistema d'ensenyament. Molts joves com que no troben feina o està pagada amb 600 euroos mensuals continuen vivint a casa dels pares fins els 35 anys i més enllà. Es tracta d' una generació que viu pitjor que els seus pares, que han gaudit de casa, cotxe, vacances i consum a crèdit. Però l'actual situació ha portat a unes pensions de misèria i a tenir dificultats per acabar de passar el mes amb els diners de que es disposa. I els joves que entren al mercat de treball, a més a més d'un sou esquifit, és troben amb uns horaris de deu i dotze hores diàries de feina i sense assegurança social. En aquest context la mort d'Alexis ha estat el detonador de tota una generació que ha sortit al carrer a dir "prou".
El periodista del diari "Ta Nea" i escriptor Takis Théodoropoulos, en una entrevista al diari francès "Le Figaro", afirma: " Els últims esdeveniments són l'expressió d'una pèrdua de confiança que recorda les grans pors que havia conegut Atenes en el segle V desprès de Pericles. La seva gran por aleshores no era la invasió dels bàrbars. La seva gran por era la dissolució del teixit social, el qüestionament de la cohesió de la ciutat".
