La crisi financera que els nord-americans han exportat a tot el món esdevé crisi econòmica. De moment, dins del nostre marc europeu ja ha fet una víctima, Hongria, que per evitar la fallida s'ha vist obligada a demanar un ajut de 20.000 milions d'euros al Fons Monetari Internacional (FMI), la Unió Europea i el Banc Mundial. s el primer estat de la Unió Europea que necessita ser salvat de la crisi i el tercer d'Europa (Islàndia i Ucraïna són els altres dos). Hi ha un seguit d'economistes que pronostiquen que la crisi està en els seus inicis, que faran falta més ajuts gegantins, en diners, per salvar la situació financera, que el 2009 estarem tots patint la crisi financera i econòmica i que, anant bé, fins el 2010 no ens en sortirem.

  Això vol dir que la llista d'estats d'arreu del món que hauran de ser auxiliats serà llarga. Dins de la UE, segons alguns analistes, els pròxims que hauran de rebre suport internacionals per evitar la fallida poden ser Polònia i Txèquia. I a la resta del món podríem veure en els pròxims mesos com Kazakhstan, Turquia, Pakistan, Vietnam, Sud-àfrica i Mèxic, entre d'altres, trucaran a la porta del FMI i altres organismes internacionals demanant auxili, és a dir, enormes sumes de diners. Per la seva part, en data recent, el diari de Roma, "La Repubblica" donava una llista d'estats emergents a punt de fer fallida:  Islàndia, Bielorússia, Hongria, Ucraïna, Argentina, Rússia, Kazakhstan, Pakistan, Filipines i Corea del Sud.
 En un anàlisi de la setmana passada al diari de París "Le Monde" s'anunciava el retorn a primera línia de l'escena internacional del FMI, que ha rebut en les últimes setmanes peticions d'ajut de Hongria, Islàndia i Ucraïna  als quals ha destinat 30.000 milions de dòlars per salvar les seves monedes, els seus bancs i les seves borses. Clar, que vist el panorama, això no seria més que el principi. El FMI té fama de cruel ja que per redreçar la situació financera dels estats als quals atorga préstecs els hi exigeix un seguit de mesures que habitualment suposen talls en les despeses socials i un seguit de privatitzacions de serveis públics. Les condicions més habituals són: reducció del dèficit pressupostari, alça de les taxes de canvi i privatitzacions de empreses públiques. En el cas d'Hongria ha exigit la reducció del sector públic que suposa el 50% del PIB, la reducció del deute (97% del PIB), congelació de salaris i eliminar una paga en la funció pública i pels pensionistes que més cobren. Degut a aquestes condicions un seguit d'estats, quan han pogut han retornat abans d'hora els préstecs per lliurar-se de la seva tutela, com ha estat el cas d'Argentina, Brasil i Indonesia.
 

El pensament del FMI és que cal ajudar els bancs per protegir els estalviadors i evitar l'efecte dominó i, per això, cal sanejar' economies mal gestionades. Els governs responsables de dèficits elevats i el creixement del deute són obligats a rectificar les seves polítiques encara que això suposi un elevat cost social ja que comporta elevar impostos, reduir despesa publica, reduir salaris... Abans el FMI imposava moltes condicions, fins a cent en el cas de Indonèsia, però ara les ha reduït a nou en el cas de Ucraïna, sis en el cas de Hongria i tres en el cas de Islàndia. Segons alguns analistes si un sol d'aquests estats en dificultats abans esmentats deixes de pagar el seu deute hi ha el risc de que la muntanya de crèdits "swap" és transformi en paper mullat donant el cop de gràcia a les finances mundials. Les borses s'han descapitalitzat, experimentant pèrdues enormes arreu del món i les monedes han perdut també gran part del seu valor,  convertint a l'euro en un model envejat a tot el planeta, inclosos els estats europeus, com Hongria, que encara no hi han pogut accedir. Tot i que un seguit d'estats asiàtics i d'altes parts del món han crescut molt apressadament en els últims anys, ha estat a base d'adquirir un deute enorme. Aquest és el cas de Bielorússia, que acaba de demanar un préstec de 2.000 milions de dòlars al FMI, o el d'Ucraïna, que ha demanat 15.000 milions al mateix organisme, per tal de poder refinançar el seu deute. Estats com Kazakhstan i Rússia s'estan menjant les seves reserves per mantenir la cotització de les seves monedes, desprès de veure com s'ensorraven les seves borses.

 El cas hongarès En el cas d'Hongria, el govern socialista ha reduït el seu dèficit pressupostari del 9,2% del seu PIB el 2006 al 3,2% previst per enguany. Hongria serveix d'exemple del que ha passat a altres estats europeus, que estan fora de l'euro, on la gent s'ha endeutat en monedes estrangeres degut a les altes taxes d'interès de la seva moneda nacional, el forint.
 En el cas hongarès la gent agafava préstecs en francs suïssos i també en euros. El 2004 la taxa d'interès del franc suís era del 1% i la del forint del 7%, per tant, la gent que comprava cotxes, cases o el que fos, s'endeutava en francs suïssos o euros. Ara el forint s'ha depreciat el 12% entre el 10 i el 23 d'octubre i això vol dir que actualment els deutors han de pagar una suma molt més elevada en forints pels seus deutes en moneda estrangera. Es calcula que un 60% de les famílies i un 48% de les empreses hongareses tenen deutes, crèdits, en moneda estrangera. Per això Hongria ha fet fallida i ha estat salvada "in extremis" pel FMI, Banc Mundial i UE. S'ha evitat la fallida financera però amenaça la crisi econòmica ja que es congelen salaris i s'elimina una paga als funcionaris, entre d'altres mesures d'austeritat, que debilitaran la situació econòmica del país.
 El primer ministre hongarès acusa als especuladors que han atacat el forint aprofitant que les empreses i els particulars estan endeutats fins el coll en monedes estrangeres i com que la crisi ha congelat els mercats financers el forint ha caigut i els deutors s'han d'endeutar més encara per poder pagar deutes. El diner del FMI ha evitat la fallida. Sense aquest diner l'Estat patiria una inflació elevada i hauria de pagar el deute abans que les pensions, provocant una crisi social. L'anunci de l'ajut del FMI ha permès al forint recuperar la seva estabilitat. El primer ministre, Gyurcsany, reconeix tres errors:

1) No haver afavorit l'estalvi, ans el contrari, haver incitat a la gent a gastar. Entre 2000 i 2006 tres governs successius han gastat més del compte i fet créixer el dèficit pressupostari.
2) La insuficiència de les reformes, a les quals s'ha oposat la oposició.
3) L'endeutament en monedes estrangeres de particulars i empreses, tot i que això ha passat a diversos estats europeus que no formen part de la eurozona. Una de les conclusions de la crisi hongaresa és que el país necessita entrar el abans possible dins l'euro, un desig que semblen compartir els islandesos i altres estats europeus, com els bàltics.

 

La crisi, doncs, sembla donar la raó als partidaris d'una Europa el més unida possible per fer front a les calamitats mundials tots junts, amb millors garanties d'èxit. La creació de l'euro, és a dir, la supressió de les monedes estatals per tenir-ne una de conjunta, marca el camí a seguir.