Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dimarts, 21 de de desembre del 2010 | 16:48
Crònica · Internacional

El projecte de la Gran Albània reapareix a Kosovo

Les eleccions legislatives celebrades el passat 12 de desembre al Kosovo, les primeres des de la declaració d'independència del 2008, han fet reaparèixer el projecte polític de la Gran Albània. Es va presentar per

primer cop a les urnes el partit Autodeterminació (Vetëvendosje), amb la proposta bàsica d'efectuar un referèndum per unir Kosovo amb Albània, i va obtenir el tercer lloc amb el 16% dels vots.

Les urnes van donar la victòria al Partit Democràtic del Kosovo (PDK), del primer ministre sortint Hashim Thaçi, amb el 34%, seguit de la Lliga Democràtica del Kosovo (LDK), dirigit per l'alcalde de Pristina (la capital), Isa Mustafa, amb el 28%. La LDK va ser partit fundat pel pacifista, ja desaparegut, Ibrahim Rugova. En tercer lloc ha quedat Autodeterminació i en quart l'Aliança pel Futur de Kosovo (AAK), de l'ex primer ministre Ramush Haradinaj, amb el 10%. Haradinaj va ser rival de Thaçi dins de l'Exèrcit d'Alliberament del Kosovo (UCK), l'organització militar (guerrillera) que va lluitar contra el domini serbi des dels anys 90, i ara està a l'espera de ser jutjat per crims de guerra en el Tribunal Penal Internacional (TPI), a l'Haia.

Autodeterminació, en el seu programa polític, demana la marxa de tots els soldats i funcionaris estrangers de Kosovo. El seu líder, Albin Kurti, de 35 anys, denuncia sense descans la corrupció generalitzada existent al país de la mà del govern del PDK i l'actitud "colonial" de la ONU i de la Unió Europea (UE) a Kosovo, demana que s'aturin les privatitzacions d'empreses nacionals i propugna un referèndum per unir Kosovo amb la veïna Albània. Els seus militants arrenquen les banderes oficials del Kosovo per substituir-les per l'albanesa. Aquest partit es dirigeix sobretot als joves, víctimes en molt alta proporció de l'atur (que afecta al 50% de la població activa), la pobresa i la manca de perspectives, a no ser que s'estigui vinculat amb el partit que governa, que reparteix funcions i avantatges. Durant la campanya ha fet servir a fons Facebook.

 El projecte polític de la Gran Albània pretén la unió de tots els albanesos en un sol Estat. El 90% de la població del Kosovo és albanesa. Així, doncs, la Gran Albània estaria formada per Albània, Kosovo, una tercera part de Macedònia on els albanesos són majoria, la vall de Presevo, en el sud de Sèrbia, una petita part de Montenegro i la zona fronterera amb Grècia.

 A Kosovo hi viuen també uns 130.000 serbis i els 40.000 que habiten a les zones frontereres amb Sèrbia, al Nord, a la regió de Mitrovica, es regeixen per les lleis sèrbies, no volen pertànyer al Kosovo independent sinó a Sèrbia i han boicotejat aquestes eleccions per considerar que no els afecten. En canvi els serbis que viuen a les zones del centre del Kosovo hi estan implicats i han participat en els comicis.

"La serp" acusada de tràfec d'organs

Thaçi , el partit del qual es defineix de centre-dreta, que durant la guerra tenia el malnom de "la serp", ho te difícil per seguir governant ja que tant el segon com el tercer partits no volen fer coalició amb ell. El seu partit, el PDK va ser fundat el 2000 (el 1999 el Kosovo va ser alliberat de Sèrbia per la OTAN) i el 2007 va guanyar els eleccions legislatives formant un govern de coalició amb la LDK. En autoproclamar la seva independència el 2008 el Kosovo, Thaçi va ser-ne el primer ministre. Cinc estats dels vint-i-set, de la Unió Europea encara no han reconegut la independència kosovar: Espanya, Grècia, Xipre, Eslovàquia i Romania.

 Ara un informe del Consell d'Europa, fet públic el passat dia 14 de desembre, dos dies després de les eleccions, acusa els responsables de la UCK de tràfic d'òrgans humans, extrets a presoners serbis entre 1999 i 2000. Thaçi és directament acusat de ser-ne responsable ja que era un dels màxims dirigents de la UCK i dirigia la guerrilla, a la regió de Drenica, al centre del país.

Segons l'informe, els ronyons extrets a presoners recentment executats eren enviats a un centre de recepció a Albània i des d'allí eren venuts a clíniques estrangeres. Els presoners eren morts amb una bala al cap i, a continuació, eren operats per extreure un o diversos òrgans. Aquesta activitat hauria estat organitzada per grups criminals en connivència amb la UCK o alguns dels seus dirigents, que tenien lligams amb aquests traficants d'òrgans i "aquesta activitat, diu l'informe, ha continuat, amb altres formes, fins avui dia". Un conseller polític del primer ministre Thaçi, Shaip Muja, metge, figura destacada de l'UCK, seria un dels membres d'aquesta xarxa criminal.

Kosovo va ser el nucli on van nàixer els primers moviments populars que van portar a la dissolució de l'antiga Iugoslàvia. Després d'un seguit de guerres que han portat a la seva independència, continua sent un problema als Balcans. La UE hi és present per evitar mals majors i tot indica que haurà de mantenir la seva presència perquè la situació és lluny d'estar normalitzada.

 

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat