L'ós (Tractat de Lisboa) encara no està caçat (aprovat i ratificat pels 27 estats membres de la Unió Europea) però ja es reparteixen la seva pell (el càrrec de president per un període de dos anys i mig de la UE). El govern de Londres ja ha avançat el seu candidat
per allò de qui colpeja primer colpeja dues vegades, a la presidència europea, i la baronessa Glenys Kinnock, ministra britànica d'Afers europeus, ha dit que "el govern del Regne Unit dóna suport a la candidatura de Tony Blair a la presidència del Consell de la UE".
En primer lloc, cal esperar al 2 d'octubre, el dia en què els irlandesos donin, en referèndum, una sentència contrària al seu "no" al Tractat de Lisboa que van sentenciar en l'anterior referèndum del 2008. Si en aquesta ocasió la resposta és positiva i, finalment, firmen la ratificació els presidents de Polònia i Txèquia, el Tractat de Lisboa estarà a punt per entrar en vigor.
Una de les novetats que aquest presentarà serà el canvi en el lloc de president del Consell Europeu, format pels caps d'Estat i de govern. Actualment la presidència la té per un període de sis mesos el cap de govern o d'Estat que toca per torn de la llista dels 27 estats membres. Amb el nou tractat la persona que sigui escollida pels 27 ocuparà el càrrec per un període de dos anys i mig. La funció del president del Consell Europeu, en el nou tractat, no està ben definida encara. La persona que ocupi el càrrec haurà de ser escollida pels estats membres amb una majoria qualificada i el seu mandat de dos anys i mig serà renovable.
Tot i això, està per veure si haurà de gestionar les diferències i apetències dels 27 mandataris o haurà de convertir-se en el màxim representat d'Europa de cara a la resta del món. Blair, que va ser primer ministre, laborista durant deu anys, seria un bon "venedor" d'Europa a nivell mundial, escriu el diari francès "Le Figaro". De tots els candidats possibles sembla el millor situat per ser un interlocutor reconegut i apreciat tant a Washington com a Pequin.
Punts en contra
En els últims anys, Blair ha estat l'enviat especial del Quartet (UE, EUA, ONU i Rússia) a l'Orient Mitjà, però no es pot dir que hagi jugat un gran paper en aquella zona convulsa, farcida de problemes i conflictes. Ara està multiempleat donat que, a més de ser enviat especial del Quartet, Blair és conseller estratègic de la banca nord-americana IPMorgan, professor a la Universitat de Yale als Estats Units, i alhora dóna nombroses conferències.
La seves possibilitats depenen, en part, del paquet de càrrecs a ocupar que han de ser negociats per les principals forces polítiques europees i pels governs dels estats membres. Així, els socialistes volen per un dels seus el càrrec de ministre d'Afers estrangers, que substituirà a l'actual Alt Comissionat pels Afers estrangers, lloc que ocupa l'espanyol, socialista, Javier Solana. Ara bé, un dels problemes de Blair és l'euroescepticisme del seu país, de la Gran Bretanya així com el seu fervorós atlantisme que va situar a la Gran Bretanya al cantó dels Estats Units fins i tot en la guerra de l'Iraq, durant el seu mandat com a primer ministre.
També cal recordar que desprès de deu anys de governar, el seu país continua sense formar part de la moneda comuna, l'euro. Cal afegir-hi que els conservadors, que tenen tots els números per formar govern a les pròximes eleccions legislatives de l'any vinent, són contraris al Tractat de Lisboa i a la creació del càrrec de president europeu. Segons el diari milanès "Corriere della Sera" la cancellera alemanya Angela Merkel, democristiana, podria ser candidata al càrrec i fins i tot està treballant per obtenir el suport del president francès, Nicalos Sarkozy.
Aquest va ser el primer en donar suport a una eventual candidatura de Blair, ja el 2007, però segons la premsa francesa estaria reconsiderant la seva postura i ara el seu favorit seria l'exprimer ministre espanyol, Felipe Gonzalez, socialista.
