Els amants de la música clàssica podem gaudir d'una composició del més conegut i reconegut músic finès, Jean Sibeluis (1865-1957) que es diu Carèlia, nom d'una regió avui dividida entre Finlàndia i Rússia. La divisió no ha estat deguda a la voluntat dels seus habitants, sinó a les guerres que han mogut la frontera amunt i avall.
Històricament la regió ha format part de Finlàndia i ha estat habitada pels carelis, que formen part del poble finès. De fet, molts finesos (una tercera part, segons les enquestes) continuen pensant que la Carèlia és seva i volen la seva restitució. Des de fa anys s'han produït intents en aquest sentit, i últimament, uns homes de negocis finlandesos han proposat als russos que els tornin la Carèlia a canvi d'una entesa de caire econòmic.
La Carèlia va ser dividida el 1944 ja que Finlàndia va lluitar durant la Segona Guerra Mundial al cantó dels alemanys, contra els soviètics. En perdre la guerra, la URSS es va annexionar el 12 % del territori finlandès, incloses les parts sud i est de la Carèlia. 420.000 carelis van ser expulsats de casa seva i van refugiar-se a Finlàndia. Una enquesta recent ha mostrat que un de cada tres finesos volen recuperar la regió ocupada. Més del 10% de la població finlandesa és originaria de la regió i nombroses organitzacions militen per recuperar el territori i mantenen la seva cultura.
En la seva edició del passat dia 12, el diari francès Le Monde' informava que un grup de quatre homes de negocis finesos, originaris de la Carèlia, havien proposat a Rússia recuperar la regió a canvi de renunciar a un projecte empresarial que amenaça el futur oleoducte que els russos volen instal·lar a la Mar Bàltica per subministrar energia als seus clients europeus, començant per Alemanya. Un dels quatre empresaris va demanar l'any passat permís al govern finlandès per una explotació minera al golf de Finlàndia, a mig camí entre Helsinki i Tallin (Estònia). Es tractaria d'una explotació minera a vuitanta metres de profunditat dins de la Mar Bàltica, situada enmig del traçat previst de l'oleoducte rus que portarà l'energia russa fins a Alemanya. L'advocat del grup empresarial ha dit que el govern rus, a través d'un intermediari, els ha ofert una elevada quantitat de diners perquè retirin la demanda d'explotació, però la resposta ha estat negativa i el que demanen és que Rússia iniciï negociacions amb Finlàndia per la restitució de la Carèlia.
Intents diversos
Durant la Guerra Freda, Finlàndia va mantenir una estricta neutralitat -no fent res que pogués molestar a Moscou- entre les dues superpotències (EUA i URSS) i el tema careli era tabú. Tanmateix, als anys 60 el president finlandès Uhro Kekkonen (1956-1982), en secret, va estar a punt de proposar l'intercanvi d'una part de Carèlia per un tros de Lapònia. L'ocasió va sorgir el 1991, quan Eltsin va fer-se amb el poder a Rússia. En aquella època es va parlar, per part russa, de vendre Carèlia als finlandesos, però aquests van deixar passar la ocasió. La postura oficial del govern d'Helsinki continua sent la mateixa que durant la guerra freda: no hi ha cap reivindicació territorial per part dels finesos.
El que va ser president finlandès (1994-2000) i desprès premi Nobel de la Pau el 2008, Martti Ahtisaari, és originari de Carèlia. El grup empresarial li ha proposat que es faci càrrec d'unes negociacions sobre el tema, però s'hi ha negat. Fa deu anys un general va causar un escàndol en declarar que Carèlia havia de ser retornada sense els seus actuals 350.000 habitants russos. Fa tres anys, l'actual advocat del grup d'empresaris, en nom de 88 persones, va demanar la restitució de 61 granges i altres edificis situats a la part russa de Carèlia. La resposta va ser el silenci. De fet, qualsevol iniciativa en aquest sentit és difícil que pugui tenir el suport del govern d'Helsinki donada l'enorme dependència energètica del país respecte el seu poderós veí imperial.
