El nacionalisme d'alguns estats membres de la Unió Europea s'ha convertit en una "fàbrica" de milions de nous ciutadans europeus. L'expressió la fan servir els cubans, quan parlen de "la fàbrica d'espanyols",
segons va recollir el diari francès Le Figaro fa algunes setmanes. I és que, des del desembre del 2008, el consolat espanyol a L'Havana ha acordat la nacionalitat a desenes de milers de cubans. Ara que estem en campanya electoral, aquest tema, relacionat amb la immigració, és un dels que ocupa un primer pla.
A Buenos Aires, Caracas o Miami els diplomàtics espanyols distribueixen els carnets d'identitat sense parar degut al desig del govern socialista espanyol de girar full a un dels capítols heretats del franquisme. En contingut de la llei de la memòria històrica, una disposició hi assenyala que els fills i nets d'espanyols exiliats durant la Guerra Civil i la dictadura franquista poden reclamar la nacionalitat. La llei estableix l'obligatorietat que l'exili s'hagi produït entre l'any 1936 -data de l'inici de la guerra civil- i el 1955 -és a dir, vint anys abans de la mort del dictador- per a poder obtenir la nacionalitat. Aquesta darrera data intenta diferenciar els exiliats polítics d'aquells qui van marxar per raons econòmiques.
Els fills i nets dels exiliats republicans a França, Alemanya o altres estats europeus no necessiten cap passaport per creuar els Pirineus, però a l'Amèrica Llatina un passaport europeu és un bé molt preuat, és una garantia pels qui n'estan tips del règim castrista o, en general, pels centramericans i sudamericns que volen millorar la seva situació econòmica marxant a Europa. El passat mes de juny l'Estat espanyol havia rebut més de 225.000 peticions de nacionalitat i la meitat ja tenen carnet d'identitat. Cuba i Argentina proporcionen el 56% d'aquestes peticions, i venen de l'Amèrica Llatina el 95% de peticions de la nacionalitat espanyola. Com que aquesta possibilitat està vigent fins al desembre de l'any vinent, es calcula que l'Estat espanyol pot "fabricar" per aquesta via uns 500.000 nous espanyols. Actualment a l'Estat espanyol hi ha un milió i mig d'immigrants d'Amèrica Llatina, una tercera part de la població estrangera que resideix en aquest Estat, segons l'esmentat diari francès.
El cas hongarès
El cas espanyol no és únic. Hongria, Romania i Bulgària són altres exemples de la "fabricació" massiva de nous europeus. Hi ha un total de cinc milions de moldaus, ucraïnesos, turcs, serbis i macedonis que tenen possibilitat de disposar d'un passaport europeu. El Parlament d'Hongria va aprovar el passat 26 de maig -amb la iniciativa del govern de dretes i el suport de l'extrema dreta- una llei sobre la doble nacionalitat que afecta a 3,5 milions de persones. Tot ve de la desaparició de l'imperi austríac després de la Primera Guerra Mundial i del Tractat de Trianon del 1920 pel qual Hongria va perdre dues terceres parts del seu territori i la meitat de la seva població -que va quedar fora de les fronteres del nou Estat hongarès.
Amb la llei de la doble nacionalitat, 300.000 serbis d'origen hongarès que viuen a la província autònoma sèrbia de la Voïvodina -i també 150.000 ucraïnesos d'origen hongarès- poden obtenir la nacionalitat hongaresa i, per tant, tenir obertes les portes de la UE (Hongria és membre de la UE però no ho són pas Sèrbia ni Ucraïna). Aquesta llei també afecta a 1,4 milions d'hongaresos (o romanesos d'origen hongarès, segons es miri) que viuen a Romania i 520.000 a Eslovàquia, però aquests dos estats també són membres de la UE i els seus ciutadans no necessiten passaport hongarès per moure's lliurament per l'espai europeu.
Romania-Moldàvia i Bulgària-Macedònia
L'abril del 2009 Romania va decidir atorgar la seva nacionalitat als moldaus que la demanin i que certifiquin la seva ascendència. "Els llligams de sang ens obliguen a donar-los suport", va dir el president Traian Basescu. Moldàvia, un estat sorgit de la descomposició de l'URSS, no és membre de la UE. La República soviètica de Moldàvia va ser creada per Stalin unint un territori que era de l'URSS amb la Bessaràbia (província de Romania des del 1918 al 1940). Dues terceres parts dels quatre milions de moldaus són d'origen romanès i una tercera part són russòfons. 120.000 moldaus tenen ja passaport romanès i altres 800.000 l'han demanat.
Seguint l'exemple d'Hongria, Bulgària ha facilitat els procediments perquè els 2,5 milions de búlgars que viuen a l'estranger, sobretot a Ucraïna, Moldàvia, Albània, Grècia, Macedònia i Turquia, puguin obtenir el passaport búlgar i, per tant, tinguin l'ingrés a la UE. Es calcula que 1,4 milions de macedonis (les tres quartes parts de la població de Macedònia) poden obtenir aquest passaport. Segons alguns historiadors, Macedònia pertany a la nació búlgara i la seva llengua és un dialecte del búlgar.
Amb tot, existeix també el cas dels pomacs, búlgars islamitzats durant l'ocupació otomana, que són unes 900.000 persones. Durant el règim comunista a Bulgària, aquests van ser víctimes d'una política d'assimilació forçada i, quan va caure el règim a finals dels anys 80, uns 350.000 pomacs van refugiar-se a Turquia. Ara poden tenir passaport europeu. Ni Macedònia ni Turquia formen part de la UE. La Unió Europea, doncs, té una mena de "porta del darrere" per poder fer-se europeu a través d'aquests estats, els quals a partir dels seus governs nacionalistes justifiquen la seva política en base a la seva història i les injustícies del passat.
