La globalització comporta efectes inesperats i, en determinades circumstàncies, reforça les identitats locals com a reacció a l'onada despersonalitzadora de la dinàmica dels mercats mundials. Una de les conseqüències de la globalització és la rapidesa i gran abast dels moviments de població arreu del món i la massificació del turisme a les societats occidentals. Doncs bé, a casa nostra, una empresa irlandesa de vols de baix cost, Ryanair, ha establert des de fa un cert temps vols diaris entre l'aeroport de Girona i el de l'Alguer, ciutat catalana situada a la illa de Sardenya, estat italià. Els avions, amb més de cent passatgers, van plens -en temporada alta- el que significa que uns quants milers de catalans visiten l'Alguer cada any. Un fenomen nou. I resulta que a aquests turistes els hi encanta descobrir personalment que en aquella ciutat, 42.000 habitants, segons dades del 1999, es parla el català. I els algueresos, molts dels quals havien gairebé oblidat la llengua dels seus avis ja que pensaven que no els hi servia per a res i feien servir habitualment l'italià, ara estan retornant al català, segons ens explica un alguerès dedicat a la venda de llibres i articles culturals. Parlar el català ajuda a vendre i permet una millor sintonia amb els clients procedents de la península ibèrica.

No es tracta d'oblidar la feina feta per les institucions catalanes en favor de la nostra llengua a l'Alguer, ni els esforços d'alguns algueresos com Rafael Caria i molts d'altres, per recuperar un patrimoni cultural que data del segle XIV -quan catalans i aragonesos inicien la seva presència permanent a Sardenya- però si podem dir, simplificant, que Ryanair està salvant la nostra llengua a l'Alguer o, com a mínim, hi presta un servei essencial, el d'un transport ràpid i a baix preu que permet un fàcil intercanvi cultural, social i econòmic. L'aïllament de l'Alguer respecte a Catalunya és cosa del passat. La ciutat de Sardenya ofereix els seus encants als turistes catalans i retroba la seva pròpia cultura i llengua, amb una hora a la setmana d'ensenyament a les escoles. La cultura algueresa disposa també d'un periòdic bimensual, L'Alguer, de cultura i informació; i d'un periòdic a Internet en català, Alguer.cat. També hi ha espais en català a radio i televisió.

El nacionalisme sard  El viatge a la ciutat catalana de Sardenya facilita la visita a pobles, ciutats i paisatges de l'illa i el contacte amb la seva gent, el poble sard. En aquesta illa mediterrània existeix un moviment polític que des del 2001 lluita per la independència dels sards, Indipendèntzia Repùbrica de Sardigna (IRS), que a les últimes eleccions va obtenir 1,6% dels vots, segons ens explica un dels seus portaveus, Salvatore Ventroni. El seu combat és no violent i passa per la voluntat lliurament expressada pel poble sard a partir del dret a l'autodeterminació. El seu objectiu és construir una República Sarda, dins de la qual hi hauria la ciutat de l'Alguer, que tindria autonomia. Ventroni i el IRS parlen de nosaltres els sards i dels catalans de l'Alguer, és a dir, diferencien clarament la diversa nacionalitat tot i optar per un futur polític en comú. El IRS considera que el moviment autonomista, representat pel Partito Sardo d'Azione, ja no té sentit i es prepara per a les eleccions al consell regional de Sardenya previstes per a la primavera del 2009. El seu president, Gavino Sale, explica a la seva revista "Repúbrica de Sardigna", que "el 1409 la nació sarda, amb el símbol d'Arborea va perdre la seva llibertat a la batalla de Sanluri, contra els catalans-aragonesos, i exactament 600 anys desprès, el 2009, iniciarem la reconquesta de la nostra terra, de la nostra dignitat, de la nostra llibertat".    Aquestes no pretenen ser més que unes pinzellades, parcials, de l'Alguer d'avui dia i del moviment nacionalista de Sardenya, fruit de un viatge que una empresa irlandesa ha convertit en la cosa més fàcil -i barata- del món.