Torna a créixer i estendre's el conflicte armat del poble kurd. Hi ha bombes, combats, bombardejos aeris i incursions terrestres de tropes turques i iranianes al nord de l'Iraq. Hi ha un nombre de morts elevat (dos-cents des del mes de març), uns tres-cents guerrillers kurds van assaltar recentment una guarnició militar turca, i els combats i bombardejos s'estenen actualment per Turquia, Iran i Iraq. En el cas de Turquia el passat dia 22 de juny, a les afores d'Estambul, va esclatar una bomba accionada a distància quan passava un transport de l'exèrcit i van morir quatre militars i un adolescent mentre que dotze persones més van ser ferides.
s evident que l'intent del govern islamista turc, iniciat l'estiu passat, de trobar una solució política al conflicte kurd (quinze milions del total de setanta milions d'habitants de Turquia) ha fracassat i que l'actual aliança, o bona entesa, entre els règims islamista sunnita turc i islamista xiita iranià serveix per coordinar esforços contra els independentistes kurds. Retorna la repressió política i militar a Turquia mentre que a l'Iran mai no ha deixat d'existir. Es calcula en unes 45.000 les víctimes mortals del conflicte des del seu inici el 1984, quan el moviment nacionalista kurd va iniciar la lluita armada.
Repressió política i nens tractats com a terroristes
La decepció entre el poble kurd a Turquia és enorme, com les esperances frustrades de veure reconeguts els seus drets com a poble, després d'un quart de segle de lluita. Se senten enganyats per les promeses no complertes del govern islamista turc. La justícia turca va prohibir el passat mes de desembre el Partit per a una Societat Democràtica (DTP), dels kurds, els seus dirigents van ser empresonats així com molts dels seus alcaldes. A més, s'ha iniciat una persecució judicial conta el "grup de la pau", els enviats del PKK (Partit dels Treballadors Kurds) que el passat mes d'octubre havien retornat al Kurdistan turc amb la promesa de ser amnistiats, sent rebuts com herois per desenes de milers de kurds. El passat 18 de juny la justícia turca va inculpar a 151 kurds, dels quals onze son alcaldes (entre els quals el de Diyarbakir), per la seva suposada pertinença al PKK i els hi poden caure fins a quinze anys de presó. D'altra banda, el redactor en cap del diari "Welat", publicat en llengua kurda a Diyarbakir, ha estat condemnat a 166 anys de presó.
La cirereta del pastis són els quatre mil nens i adolescents kurds (entre dotze i divuit anys) jutjats i condemnats des del 2007 com a terroristes per haver llençat pedres contra els policies i militars turcs, dels quals 350 encara són a la presó, alguns amb penes de fins a 38 anys. La prova per a condemnar a un d'aquests adolescents a deu anys de presó va ser haver-li trobat a la butxaca mitja llimona (les llimones son fetes servir per protegir-se dels gasos lacrimògens). Amnistia Internacional va publicar el passat 17 de juny un informe sobre la repressió als nens i adolescents kurds en què explica que una vegada a la presó són maltractats i en sortir no poden seguir els seus estudis. Molts d'ells acaben a les files del PKK. El govern islamista turc havia promès canviar la llei antiterrorista abans de l'estiu però aquesta sembla ser una altra esperança frustrada.
Intensa activitat militar
La bomba que el passat dia 22 va explotar a les portes d'Estambul va ser reivindicada pel grup TAK (Falcons de la Llibertat del Kurdistan), que actua a les zones urbanes turques i està afiliat al PKK, segons diuen les autoritats turques. L'atemptat es va produir poc després que el moviment armat kurd anunciés que atacaria les zones urbanes. El passat 19 de juny onze militars turcs havien mort en un assalt de tres-cents guerrillers kurds a una guarnició militar de la província de Hakkari. El 31 de maig havia estat atacada una altre base militar, a Iskenderun, amb el resultat de sis soldats morts. L'endemà, l'1 de juny, el PKK va anunciar la fi de l'alto-el-foc unilateral.
Per impedir que els milers de guerrillers kurds del PKK (entre dos mil i quatre mil, segons les fonts), instal·lats al Kurdistan iraquià ataquin Turquia, l'exèrcit turc s'ha desplegat al llarg de la frontera amb el nord de l'Iraq, i en les últimes setmanes ha efectuat incursions terrestres en dues ocasions. El passat dia 21 van penetrar fins a deu quilòmetres dins del Kurdistan iraquià. Les autoritats turques estan pressionant al president del Kurdistan iraquià, independent de fet, Massud Barzani, perquè no faci res davant dels atacs a les bases del PKK a les muntanyes Qandil, situades en el seu territori. En els últims temps el govern turc ha fet més estretes les seves relacions polítiques i econòmiques amb el govern de Barzani. Aquest va visitar Ankara a principis de juny i les empreses turques estan multiplicant les inversions i els projectes d'inversió al Kurdistan iraquià.
Desestabilització del Kurdistan iraquià
D'altra banda, l'Iran fa la pinça i ataca als guerrillers del PJAK (Partit per a una Vida Lliure al Kurdistan), considerat com la branca iraniana del PKK. Les tropes iranianes també han penetrat aquest juny al Kurdistan iraquià atacant les bases del PJAK. Aquests atacs al Kurdistan iraquià dels exèrcits turc i iranià estan afectant la zona més estable i pacífica de l'Iraq, on el govern kurd manté la llei i l'ordre i existeix una certa prosperitat econòmica. Teheran i Ankara acusen aquest govern kurd de tancar els ulls davant la presencia de bases de guerrillers kurds del PKK i del PJAK. En teoria, el seu interlocutor hauria de ser el govern de Bagdad, però desprès de les eleccions legislatives de fa mesos encara no ha estat possible formar una coalició de govern. Turquia i Iran s'aprofiten, doncs, del buit de poder a l'Iraq.
De fet, el regim islamista xiïta iranià ha forçat a les dues principals coalicions de forces polítiques xiïtes iraquianes a entendre's per formar nou govern i mantenir així la hegemonia política xiïta, tot i que va guanyar (per dos escons d'avantatge) una coalició de forces sunnites encapçalada per un xiïta laic, Iyad Allawi. A Teheran temen que una aliança d'Allawi, que té el suport dels principals règims àrabs sunnites de la regió, amb els kurds iraquians retorni el poder als sunnites. Es juga a l'Iraq una partida d'escacs política mentre les tropes nord-americanes de combat preparen la seva retirada pel proper mes d'agost, segons el calendari establert pel president Obama.
El panorama no pot ser més fosc. Algú s'anima a organitzar una "caravana de la pau", model "flotilla de la pau" cap a Gaza, a les muntanyes kurdes ? Segur que el paper de Turquia no tindria res a veure amb el que ha jugat en el cas de Gaza. I és que els terroristes propis, com ha dit el primer ministre islamista turc, Erdogan, "seran ofegats amb la seva pròpia sang" però els d'altres parts del món són víctimes de l'opressió que cal salvar (en nom de Déu en el cas dels islamistes).
