En l'intens debat polític sobre la independència de Catalunya, un tema s'ha convertit en central: el nou Estat d'Europa (Catalunya) estarà dins de la Unió Europea (UE) o quedarà fora ─i, per tant, a expenses de la voluntat del govern espanyol? Per ara, no hi ha resposta per molt que s'hi esforci el govern espanyol a imposar la seva postura dins de la UE.
L'atenció se centra en què diu la Comissió Europea i, sobre això, ja s'han expressat opinions contradictòries: fins i tot una mateixa persona, la comissària Reding, ha dit una cosa i el contrari (Catalunya dins, Catalunya fora). Els unionistes volen forçar una presa de postura favorable als seus postulats (Catalunya fora) però la resposta oficial de la Comissió Europea és que no hi ha cap decisió presa. Però quan el procés estigui més avançat, qui adoptarà les decisions no serà aquest organisme sinó els governs europeus de major pes polític, començant per Alemanya i França.
De totes maneres, el cas català no és únic i no pot ser estudiat de manera aïllada ja que, en paral·lel, avança el procés d' Escòcia i a breu termini poden iniciar un camí semblant Flandes i Euskadi. Podria donar-se una situació surrealista en cas de predominar la postura espanyola, ja que quedarien fora de la UE un estats rics, pròspers, amb un elevat nivell d'exportacions i creixement i fortament europeistes (Catalunya, Escòcia, Flandes, Euskadi), mentre que restarien dins seu un estats relativament més pobres i molt endeutats (Espanya i Bèlgica, aquesta darrera reduïda a Valònia) i/o antieuropeistes, com és el cas de la Gran Bretanya. Una situació vertaderament absurda. I si alguna cosa caracteritza els dirigents europeus és el seu pragmatisme.
La nostra força està en el vot, en la decidida aposta per un procés pacífic i en no deixar-nos enganyar per la campanya de la por"
Fins ara el govern espanyol ha fet servir la Constitució per desqualificar la voluntat popular dels catalans expressada en la gegantina manifestació pacífica de l'11 de setembre i detectada per totes les enquestes, de la mateixa manera que va fer servir el Tribunal Constitucional per carregar-se un Estatut ratificat pel poble català en referèndum. Des de fa dècades, els unionistes diuen que als catalans no ens cal cap referèndum ja que ens autodeterminem cada vegada que anem a votar. Això vol dir que, si guanyen els partits sobiranistes a les eleccions del pròxim 25 de novembre ja no farà falta el referèndum? Ja acceptaran que el resultat vol dir independència?
La UE ens està observant
És segur que els resultats del 25 de novembre seran interpretats i reinterpretats i, si cal, desvirtuats i desqualificats, si certifiquen un retrocés dels unionistes i la seva marginació política dins de l'espectre polític català. I aquí és on intervé la UE i la seva defensa dels valors democràtics com a marc de convivència entre els pobles europeus. Per què el manteniment del "no" del govern espanyol a totes les demandes democràtiques del poble català acabarà incomodant els dirigents europeus. Si el nostre vot és menyspreat una vegada més pel govern espanyol, si no autoritza ni un referèndum ni una consulta, la UE es posarà nerviosa i segurament demanarà explicacions.
La nostra força està en el vot, en la decidida aposta per un procés pacífic, en no deixar-nos enganyar per la campanya de la por desenvolupada pels unionistes, ni atemorir-nos pels vols rasants sobre els nostres caps de l'aviació de combat espanyola, ni pels vaixells de guerra patrullant davant les nostres costes. No estem sols, estem a Europa i no tothom acceptaria que el govern espanyol ens fés fora.
