Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dilluns, 30 de de juny del 2014 | 19:16
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

El Califat dels islamistes està rebentant les fronteres de l'Orient Mitjà

El mapa polític de l'Orient Mitjà està en transformació. Les fronteres establertes estan saltant pels aires. La proclamació del Califat dirigit pels islamistes de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (EIIL), els segrestadors del periodista català Marc Marginedas, significa el redisseny i desaparició dels límits entre Síria i l'Iraq.

El Kurdistan, estat independent de fet, amplia les seves fronteres. Apareixen noves fronteres al centre de l'Iraq. I la cosa continua.

L'origen de tot aquest embolic podria situar-se en el geni de la política internacional que va ser el president Bush i el seu equip i "palmeros" (Blair, Aznar, Barroso), quan va tenir l'ocurrència d'ocupar l'Iraq. Quan els Estats Units es van retirar havia sorgit un Kurdistan pràcticament independent (formalment forma part de l'Iraq) i deixaven darrera seu un govern iraquià dominat per la majoria xiita i amb un primer ministre aliat de l'Iran (teocràcia dirigida pel clergat xiita).

El descontent creat entre la minoria sunnita pel govern xiita va portar a un creixement important de la guerrilla d'Al Qaida a l'Iraq (AQI). Aquesta organització s'inscriu dins del corrent religiós majoritari en el món musulmà, el dels sunnites. La seva lluita va dirigida contra tots els "impius" (els no sunnites) però a efectes pràctics se centra en atacar els grans estats occidentals i els seus interessos arreu del món.

El 7 de juny del 2006 forces nord-americanes van deixar anar una bomba de 230 kilos sobre una casa pròxima a Bakuba, matant al líder de l'AQI, Mussab Al-Zarqaui. La guerrilla islamista va retirar-se al nord de la província d'Anbar, on va ser quasi destruïda pels nord-americans. Semblava ser la fi d'Al Qaeda a l'Iraq.

El nou califa
Però aquí apareix la figura de l'actual califa, Abu Bakr Al-Baghdadi, un iraquià misteriós que quan apareix en públic porta una màscara per no ser fotografiat. Era membre d'Al Qaeda i va ser detingut pels nord-americans el 2005 acusat de torturador i assassí. Segons un informe dels serveis secrets nord-americans: "És capaç de segrestar famílies senceres, condemnar-les a mort i executar-les en públic". El 2011 va ser amnistiat, junt amb milers de presoners, abans de la retirada nord-americana. Ara el FBI ofereix deu milions de dòlars a qui doni informació que permeti la seva captura.

Abu Bakr Al-Baghdadi va fer-se càrrec del que quedava de l'AQI i el 2013 va ser oficialment foragitat d'Al Qaeda per no obeir al seu líder, l'egipci Ayman Al-Zawahiri, que li havia ordenat retirar-se de l'Iraq. Així va nàixer l'EIIL (Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant), on la paraula Llevant es refereix a Síria.

El projecte polític d'Al Qaeda i l'EIIL és construir un califat que agrupi a tots els musulmans, on la figura del califa és la màxima autoritat política i religiosa. Per musulmans, tant Al Qaeda com l'EIIL, entenen els sunnites, mentre que els xiites són considerats heretges i, per tant, enemics a combatre i eliminar. Ara bé, mentre Al Qaeda prioritza la lluita contra els cristians i jueus, l'EIIL s'ha trobat lluitant contra un govern i un exèrcit iraquià dominat pels xiites.

Un nou Estat amb set milions d'habitants
L'EIIL ha experimentat un creixement vertiginós impulsat per tres factors principals: recull i acull el descontentament de la minoria sunnita iraquiana contra el règim xiita de Bagdad, intervé en la guerra civil de Síria contra el règim alauita del dictador Assad (els alauites són una branca del xiisme), i han engrossit les seves files amb milers de combatents procedents de tot el món (inclosa Europa). Actualment les seves forces ocupen gran part del centre de l'Iraq, on viuen els sunnites, incloses les ciutats de Falludjah, Ramadi, Mossul i Tikrit, i part de les províncies sirianes de Raqqa, Idlib i Alep, inclosa la ciutat de Raqqa. En aquest territori sota control de l'EIIL --ara el califat-- hi viuen uns set milions de persones.

A la guerra civil siriana les forces de l'EIIL són les més potents dins del camp dels rebels i s'enfronten a l'exèrcit sirià alauita, als grups rebels laics, a les milícies kurdes que han alliberat les zones del nord del país on viuen els kurds, i al Front Al-Nosra, branca oficial d'Al Qaeda. Amb tota aquesta moguda bèl·lica han desaparegut les fronteres entre Síria i l'Iraq, que ara estan en mans del califat. Segons el diari britànic The Guardian: "Fa tres anys, l'EIIL era una banda d'extremistes, ara és segurament el grup terrorista més ric i més competent del món". I també els més ben armat, després d'haver capturat l'equipament de divisions senceres de l'exèrcit iraquià que van fugir en desbandada a Mosul i Tikrit.

L'aparició del nou califat no sols preocupa el món occidental sinó també el món àrab perquè, segons escriu el principal diari de Kuwait, Al-Qabas, el projecte polític de l'EIIL (Daech en àrab) engloba els estats de Kuwait, Iraq, Síria, Jordània, Líban, Palestina i Israel. Si l'èxit militar segueix somrient el nou estat, seran quasi totes les fronteres actuals de l'Orient Mitjà que poden saltar pels aires. Haurem de modificar els mapes del món.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat