El líder de Nova Democràcia, Andonis Samaràs, amb el president grec, Kàrolos Papúlias.

Grècia, després de patir anys de caos econòmic ara té un parlament que garanteix el caos polític.La Europa política té una regla no escrita però que segueix fil per randa: en època de crisi, com l'actual, quan parlen les urnes es fa fora qui governa, sigui del color que sigui.

Des del gener del 2011, i limitant-nos als disset estats de la zona euro, han caigut els governs d'Irlanda, Portugal, Eslovènia, Eslovàquia, Grècia, Itàlia, Estat espanyol i Holanda. Les eleccions de diumenge passat, presidencials a França i legislatives a Grècia, han seguit la regla.

El canvi a França, que suposa el retorn dels socialistes a l'Elisi, representa una inflexió en les dures polítiques d'austeritat imposades pel govern de Berlín a tota la Unió Europea (UE). Els resultats econòmics i el clima social obliguen a una rectificació i, com que la  UE no té alternativa al lideratge franco-alemany, Merkel haurà de cedir en la seva rigidesa per actuar d'acord amb el nou soci francès, el socialista Hollande.

Ara bé, els resultats més preocupants són els de Grècia. Tal com era d'esperar, l'electorat ha castigat els dos grans partits que fins ara s'havien alternat en el govern, el conservador Nova Democràcia i el socialista Pasok. El problema rau en què de les urnes no ha sortit una alternativa viable, sinó una fragmentació que impedirà formar govern o, en el millor dels casos, una coalició mínimament estable.

Un parlament més complex
De cinc partits parlamentaris s'ha passat a set. Abans n'hi havia dos de dretes (Nova Democràcia i Laos, d'extrema dreta) o tres d'esquerres (Pasok, Partit Comunista i Syriza, una coalició de grups d'esquerres i ecologistes). Ara, a la dreta n'hi ha tres: Nova Democràcia, que ha passat del 34% al 20% dels vots, una escissió seva anomenada Grecs Independents (10,4%) i una nova extrema dreta, aquesta neonazi, Alba Daurada (6,8%). Laos, que va treure el 5,6% als comicis del 2009, ha sortit del parlament perquè l'any passat va acceptar formar part de un govern d'unitat nacional, amb socialistes i conservadors, i ara ha estat substituït pels més durs i purs d'Alba Daurada, que els van acusar de traïdors.

L'esquerra ha vist l'enfonsament del Pasok, que ha passat del 44% del 2009 al 13,7% actual i ha vist créixer Syriza del 4,6% al 16,1%, de manera que ara és la tercera formació política més important de Grècia. Aquesta coalició no vol treure el país de la UE però no accepta els plans d'austeritat imposats a canvi del rescat econòmic. El Partit Comunista no s'ha mogut gaire de lloc, del 7,5 al 8,4% i apareix al Parlament l'Esquerra Democràtica amb el 6%.

Ni esquerra ni dreta tenen majoria i caldria una coalició de tres o quatre partits, però estan dividits entre els qui accepten els plans d'austeritat, Nova Democràcia i Pasok, i els qui els rebutgen. La resta, entre els qui no volen sortir ni de l'euro ni de la UE i els qui acusen la UE de tots els mals (comunistes i extrema dreta).

L'extrema dreta grega
A la primera volta de les eleccions presidencials franceses va cridar l'atenció que l'extrema dreta representada pel Front Nacional situés la seva candidata com la tercera  més votada. Ara, els focus s'han centrat sobre l'extrema dreta grega d'Alba Daurada, partit neonazi creat els anys 80, violent, antieuropeista, xenòfob i contrari als plans d'austeritat.

El seu eslògan és: "Sang i honor". El seu lema de la campanya ha estat: "No als plans d'austeritat, torneu-nos la pàtria" i proclama que "nosaltres, els grecs, estem contra qualsevol forma d'igualtat entre els sexes" donat que "el pretès alliberament de la dona ha desorientat la seva essència real, la maternitat". Un dels seus dirigents ha dit dels immigrants procedents de l'Afganistan i el Pakistan que "és preferible rebre'ls amb (els fusells) M16 a la mà que trobar-los a casa nostra armats amb kalatnikov", segons explica el diari grec Ta Nea.