Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Dijous, 23 de de gener del 2014 | 18:21
Crònica · Internacional
Antoni Reig
Periodista

La guerra s'escampa per l'Orient Mitjà mentre a Suïssa es busca la pau

A la localitat suïssa de Montreux comença avui una conferència de pau internacional sobre Síria sense gaires (per no dir gens) perspectives d'assolir un acord que permeti trobar una sortida política a l'actual guerra civil. Són tres anys de guerra amb més de cent mil morts i milions de persones desplaçades tant dins com a fora del seu país. 

A la part oriental de la nostra Mar Mediterrània, la guerra de Síria s'ha estès al veí Líban i està connectada de manera estreta amb la guerra del veí Iraq. És tota una regió del planeta que està en guerra amb tres factors situats en primer pla i que cal tenir clar quins són per entendre (no pas per justificar) mínimament l'afany de matar-se que estan desplegant milions d'àrabs.

Un dels factors és el progressiu increment en els últims anys de la lluita pel predomini polític, econòmic i militar sobre tota la zona de l'Orient Mitjà per part de dues potències regionals, l'Aràbia Saudita i l'Iran. És públic i notori que el règim saudita és un fidel aliat dels interessos dels Estats Units a la regió i mantenen des de fa dècades una estreta cooperació econòmica i comercial centrada en el petroli. L'Iran té com a valedors Rússia i la Xina sense que es pugui parlar de matrimoni de conveniència com en el cas saudita-nord-americà.

Els saudites (i Qatar) alimenten amb armes i diners els rebels sirians que lluiten contra el règim sirià del carnisser Assad. És una oposició armada formada per la majoria de la població siriana, que és musulmana sunnita. Els reis del petroli també donen suport polític a les faccions libaneses sunnites que s'oposen al règim sirià dels Assad. Els iranians (junt amb els russos) estan al bàndol del règim sirià proporcionant armes i, en el cas iranià, combatents. La família Assad domina Síria des de fa dècades amb el suport de la minoria alauita, una de les branques del xiisme. Com tothom sap les autoritats religioses dels musulmans xiites governen l'Iran des de la revolució khomeinista.

L'Iran ha enviat les files dels fidels a la família Assad --a uns quatre mil milicians d'Hezbollah-- a lluitar (una organització político-militar libanesa majoritària entre la població musulmana xiita del país del cedre). La conseqüència immediata ha estat l'extensió de la guerra al Líban, país de fràgils equilibris entre comunitats religioses històricament enfrontades. A l'Iraq el règim dels aiatollahs iranians proporciona ajuda a l'actual govern d'Al Maliki, que té el suport de la majoritària comunitat musulmans xiita, en la seva lluita armada contra les tropes, pròximes a Al Qaeda, de l'ISIL (Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant), arrelat entre la minoritària comunitat musulmans sunnita.

El factor religiós
En aquest intent de dibuixar les línies de confrontació, els escenaris i els principals actors, queda clar el segon factor d'anàlisi que és la guerra de religió existent entre musulmans sunnites i xiites, una guerra que supera les fronteres estatals. Aràbia Saudita té dins les seves fronteres les ciutats santes, pels musulmans, de La Meca i Medina. Els musulmans sunnites són majoritaris dins del món musulmà i consideren els xiites com a heretges. Els més extremistes opten per liquidar-los. Els xiites tenen a l'Iran també les seves ciutats santes, com Qom, i a l'Iraq, com Kerbala. Així mateix, La Meca i Medina també són santes per ells. Tenen una jerarquia religiosa que en el cas de l'Iran ocupa el poder. Consideren els sunnites com impius i els més extremistes no dubten en eliminar-los.

El tercer factor a destacar són les polítiques aplicades en cada Estat. En el cas de Síria tothom recorda que va ser la repressió sagnant del règim dels Assad de les manifestacions pacífiques dels qui demanaven democràcia i llibertat la que va portar a la guerra civil. En el cas de l'Iraq ha estat la política del primer ministre xiita, Nuri Al-Maliki, destinada a debilitar i dividir l'oposició de la Llista iraquiana (primera força opositora en el Parlament, amb un fort suport entre els sunnites). Al Maliki ha fet servir les institucions financeres, jurídiques i militars per dominar els sunnites opositors. El resultat ha estat un buit polític dins de la comunitat musulmana sunnita que ha aprofitat l'ISIL per omplir.

L'aval d'Al Qaeda
Els sunnites iraquians se senten discriminats i menystinguts pel poder xiita i van optar per la via de les manifestacions pacífiques però la resposta d'Al-Maliki va ser la repressió violenta. Amb la porta política tancada la comunitat sunnita ha oscil·lat cap als fusells. Cal obrir un parèntesi per explicar que l'ISIL formava part d'Al Qaeda fins que el seu dirigent Abu Bakr al-Baghdadi va proclamar-se emir, va instaurar un emirat a les zones que controlen les seves forces a l'Iraq i Síria (Llevant) i va barallar-se amb l'actual líder d'Al Qaeda, al-Zawahiri, que li va retirar el seu aval i el va traspassar al Front al-Nusra, grup islamista que lluita a Síria contra els Assad i que disposa d'entre cinc mil i set mil combatents.

L'ISIL domina amplies zones desèrtiques frontereres amb Síria i Jordania. Al Maliki després de destruir els seus enemics polítics va atacar les forces de l'ISIL i una part d'aquestes van fugir del desert per refugiar-se a les ciutats, fent créixer la seva implantació entre els sunnites marginats i descontents. En conseqüència l'emir al-Baghdadi ara controla el desert i diverses ciutats com Ramadi i Fallujah, situades a només seixanta quilòmetres de Bagdad. Les forces de l'ISIL tenen també el suport armat de diverses tribus sunnites descontentes amb la política d'Al-Maliki. En resum, les polítiques estatals iraquiana i siriana han situat a les forces de l'ISIL (que té entre tres i cinc mil combatents a Síria) a les portes de Damasc i Bagdad.

Els beneficiaris del caos
D'aquesta situació caòtica en surten dos guanyadors: Israel i Kurdistan. L'Estat hebreu ha vist com en els últims anys s'autodestruïen els seus enemics. Egipte viu una situació de pre-guerra civil. Síria porta tres anys de guerra i el seu arsenal militar químic i bacteriològic està en curs de destrucció. L'Hezbollah libanès està empantanegat en la guerra siriana. I l'Iran ha deturat la seva cursa nuclear.

En el cas dels kurds tenen un Estat pràcticament independent al nord de l'Iraq, el Kurdistan, que viu al marge de la guerra i prospera econòmicament perquè controla la riquesa del seu petroli mentre que a Síria les zones habitades pels kurds (uns dos milions) estan creant el seu propi Estat, amb un govern propi i un exèrcit de milícies (entre 10.000 i 15.000 combatents).

Els reunits a Montreux ho tenen molt difícil per trobar acords que deturin la matança i el caos imperants a la zona situada a l'orient de la Mediterrània.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat