En els últims anys s'ha posat de moda dir que el paper "s'ha acabat", referint-se a la premsa. El supòsit és que l'era digital no deixa espai als mitjans tradicionals, començant per la premsa de paper, i que aquesta camina cap a la seva extinció.
La realitat, les xifres, l'evolució a nivell mundial, però, desmenteix aquesta previsió-afirmació. Actualment es calcula que 1.700 milions de persones llegeixen diaris. Ara bé, els canvis són profunds i encara estan en marxa.
El prestigiós i qualificat setmanari francès "Courrier International", editat per l'empresa de Le Monde, dedica aquesta setmana el seu dossier central al tema de la transformació, la "reinvenció", de la premsa i aporta una visió mundial que se situa per sobre el nostre entorn, és a dir, el món occidental. Les xifres i l'evolució mostren que la premsa de paper mai havia estat tan estesa (en nombre d'exemplars editats i en nombre de lectors) ni havia experimentat uns índexs de creixement tan elevats com en els últims anys.
Concretament, en els últims cinc anys l'expansió i creixement de la premsa ha estat del 5,7% a nivell mundial. L'explicació d'aquesta realitat és molt senzilla: centenars de milions de persones han sortit de la pobresa en els estats emergents i s'han convertit en lectors de premsa (a més d'usuaris d'Internet). El fenomen és especialment intens en els grans estats asiàtics com són la Xina i l'Índia, però és extensiu a la resta de continents on han sorgit estats anomenats emergents (Brasil, Rússia, Turquia, ...). A l'Àsia el creixement des del 2005 ha estat del 13%.
Vivim un procés de transformacions ràpides que no es detura i que ens obliga a desprendre'ns al màxim possible de les visions parcials
El món occidental en direcció contrària
Aquesta realitat global va acompanyada per una realitat en direcció contrària en el món occidental. Als Estats Units, el 2009 van desaparèixer 142 periòdics i en deu anys el nombre de periodistes ha disminuït en un 25%, mentre que a Europa la difusió dels diaris retrocedeix un 8% de mitjana des del 2005. Aquesta reculada de la premsa escrita és del 10% al Japó i els Estats Units. El món occidental viu una espiral de la seva premsa de paper en què la disminució de la publicitat i les vendes de quiosc porta a uns productes de menys qualitat, menys i pitjor informació, i això genera menys vendes i creixents, i pèrdues econòmiques a les empreses del sector.
La crisi evident de la premsa escrita en els estats més desenvolupats del món obliga les empreses a buscar noves formules, a adaptar-se a les transformacions tecnològiques, socials i culturals. La desorientació (cap a on tirar?) dels primers temps va conduir cap al "tot gratuït" imposat per Internet però darrerament l'evolució està portant cap a noves maneres de pagar la informació, també a Internet i els nous aparells tecnològics que contínuament apareixen en el mercat. Del "tot gratuït" s'està passant al "mur de pagament".
De la mateixa manera que a nivell econòmic l'equilibri mundial s'està desplaçant de l'espai atlàntic (Europa i Estats Units), al Pacífic (Àsia), en el camp de la comunicació, la premsa de paper lluita per la seva supervivència en el món occidental mentre creix ràpidament en altres àrees, especialment l'asiàtica. Les xifres de la Xina són espectaculars en tots els camps, des del desenvolupament econòmic al ràpid creixement del nombre de lectors.
El cas de l'Índia
Tothom mira cap a la Xina però queda a l'ombra un segon gegant, l'Índia, amb 62.000 diaris avui dia, un dels quals, Dainik Jagran, té setze milions de lectors, i un altre, The Times of India, set milions i mig. A nivell cultural, el 90% dels 62.000 diaris de l'Índia són escrits en una de les 29 llengües regionals (un altre tòpic destruït per la realitat, el del suposat llenguatge universal –anglès, espanyol─ que s'imposa a les llengües "menors" o "regionals"). L'any passat la premsa escrita va créixer un 6,7% en aquell estat asiàtic, i és que el nombre de persones alfabetitzades ha passat del 59% del 2003 a l'actual 74%.
Una possible conclusió és que el món, tot i la globalització, és divers i la nostra visió occidentalista pot deformar la visió de la realitat si no sabem situar-nos per sobre del nostre entorn més immediat. Però el que està clar és que vivim un procés de canvis i transformacions ràpides a tots els nivells (geogràfic, tecnològic, cultural, social) que no es detura i que ens obliga a desprendre'ns al màxim possible dels prejudicis i de les visions parcials que ens proporciona el nostre entorn. El present és de canvis accelerats i profunds, el futur està obert i cal ser profeta per saber quin serà.
