Quatrebarres

Barcelona · Ell col·lectiu Joan Crexell, que tantes vegades ha reflexionat i ha demanat unitat a l'independentisme, avui es creu amb l'obligació de què l'independentisme maduri i sigui realista. Si volem portar el país a la independència i a la construcció d'un Estat Propi, serà imprescindible l'acumulació de forces i evitar que alguns sectors del país es capgirin i donin suport a l'espanyolisme o es deixin conduir per la por o per la "quintacolumna" de l'Estat a la nostra nació.



Els analistes polítics saben la importància que té el vot socialsta a Catalunya. I també el vot dual d'algun dels sectors que voten PSC-PSOE i que, en determinades circumstàncies, poden fer el vot útil al PP o, més minoritàriament, a invents de la "quintacolumna" com és el cas de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía. Per aquest motiu, l'independentisme ha d'actuar amb intel·ligèncai i ha de valorar la massa electoral socialista, intentant, de totes totes no col·locar-se-la mai en contra sinó que, a la inversa, tractar d'establir-hi ponts de diàleg, d'aproximar-s'hi, de sargir-hi estratègies comunes contra els veritables enemics de la nostra nació: el nacionalisme espanyol expansionista, encarnat pel PP i certs sectors del PSOE. L'estratègia del sobiranisme ha d'ésser, pas a pas, aconseguir el desengany dels federalistes, els quals van creure, honestament, en una Espanya diferent i que avui se n'adonen de la impossibiiat d'aquell projecte. L'independentisme ha d'assegurar al socialisme català les garanties necessàries perquè amb un Estat Propi, puguin tenir-hi cabuda el votant i el militant socialista, tot assegurar-los-hi, de manera ferma, que amb la independència assolida, evidentment, és mirarà de tenir el màxim de col·laboració i solidaritat amb Espanya.



És per aquest motiu que és molt positiu que hi hagin opcions com "Nou Cicle". Un corrent socialista que defensa una "olivera catalana" i que reuneix aquells socialistes que tenen molt clar la defensa dels eixos fonamentals que identifiquen el nostre país: llengua, cultura i cohesió social. A més a més, els quadres i militants socialistes que configuren aquest sector, no estan diposats tampoc a donar passes enrere en allò que volen destruir des de l'Estat, el PP i alguns sectors del PSOE: la immersió lingüística, l'espai català de comunicació, la nostra policia i accentuar l'espoli fiscal del nostre país.



Totes les enquestes donen la possibilitat d'una gran victòria electoral del PP a les eleccions espanyoles. Si s'acaba produint, això col·locarà el PSC en una de les situacions més complicades des de la seva creació i, a més a més, succeirà en un moment on la direcció socialista no gaudeix d'uns lideratges clars i una estratègia comuna.



Per aquesta raó, l'independentisme a tots els pobles i viles catalanes, a la societat civil, a la universitat i a tot arreu del país ha d'intentar sumar els socialistes, car el pitjor que ens podria passar seria una victòria del PP a Espanya, agreujada amb l'espanyolització del PSC a Catalunya.



Aquesta és una reflexió rellevant i que representaria que l'indedepntisme ha deixat, d'una vegada per totes, la marginalitat i ha passat a establir estratègies cap a la construcció de l'Estat Propi.



Al proper article del nostre col·lectiu, reflexionarem sobre el paper de CiU envers l'independentisme.