Independentment de com acabi quedant el sistema de finançament autonòmic, els catalans ja tenim, a hores d'ara, una cosa de què lamentar-nos. I és que, entre el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el de la Generalitat, José Montilla, s'han carregat, han fet saltar pels aires, un dels aspectes més rellevants que donava el nou Estatut al Principat: la bil·lateralitat. s a dir, l'exclusivitat de negociar de tu a tu amb l'executiu de l'Estat, fent que aquest diàleg estigués per sobre dels fòrums multilaterals -amb les altres comunitats- com són, per exemple, el Consell de Política Fiscal i Financera o les conferències de presidents autonòmics.
Que Rodríguez Zapatero ha anul·lat -a la pràctica i prescindint del que acabi sentenciant el Constitucional- la bilateralitat de Catalunya és evident. Tant ell com el seu vicepresident econòmic, Pedro Solbes, s'han cansat de repetir que la reforma del finançament es pactarà amb totes les autonomies. En el cas del mandatari espanyol, és una mostra més del cinisme que el caracteritza. Cal recordar que va ser ell qui, el 21 de gener de 2006, va pactar amb el president de CiU, Artur Mas, els apartats més importants de la reforma estatutària. I va ser amb aquell acord que es va comprometre a tirar endavant coses com la bilateralitat.
Ara bé, durant aquests dies s'ha pogut comprovar un fet que no era tan evident, i és que el president, José Montilla, és tan responsable com el seu homòleg espanyol -i company de partit- de la retallada pràctica de la bil·lateralitat. I no només pel fet d'acceptar que Solbes incomplís la data del 9 d'agost com a límit per presentar una proposta de reforma del model. La responsabilitat de Montilla es fa palesa per la manca d'astúcia en la negociació. O, el que és el mateix, per la nul·la coordinació amb Zapatero a l'hora de reunir-s'hi el famós 20 de desembre passat. Aquell dia, Montilla va patir una humiliació en tota regla. En primer lloc, perquè després de despatxar amb el mandatari espanyol, va veure com el president andalús, Manuel Chaves, passava a revisar com anava la negociació. I, en segon lloc, perquè després d'ell hauran passat tots els presidents autonòmics. Amb la diferència que ells hauran tingut foto i Montilla, no. Per què? Doncs perquè, en contra del que assegura la Generalitat, la filtració a la premsa de la reunió entre Zapatero i Montilla la va fer el PSC. Concretament, un excàrrec de Palau molt lligat a Montilla que fa uns mesos va deixar el seu càrrec de comunicació. En saber-ho, els dirigents de La Moncloa van fer saber al president català que no tindria la foto exclusiva que desitjava amb Zapatero, comparant-se amb Artur Mas. I no només això. El que no sabia és que, després d'ell, anirien passant tots els dirigents autonòmics. Poca astúcia, en definitiva.
