L'últim euskobaròmetre, el sondeig que es fa periòdicament al País Basc, ha mostrat que el 60% de la població no està d'acord amb el pacte entre PSE i PP, i amb el consegüent govern de Patxi López. Que a una majoria social no li sembli bé l'opció controla l'executiu hauria de ser preocupant. s un signe de deslegitimació
democràtica. Però al govern espanyol li és ben igual. Preguntada sobre aquestes dades, la resposta de la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, és que "la investidura de Patxi López compta amb la legitimitat de les urnes". Dels números, sí.
Però pel que es veu, a més de la meitat dels que posen la papereta a les urnes -o que podrien fer-ho- no els agrada. "Patxi López té quatre anys apassionants per endavant i no defraudarà les expectatives". La pregunta que, obligadament, ve al cap després de sentir aquests enunciats és: per a qui són apassionants i a qui no defraudarà? I la resposta, aplicant un mínim de lògica, apareix immediatament.
A qui satisfarà el lehendakari socialista és al gruix d'habitants de l'Estat espanyol. No a la majoria de la societat basca. Una situació que, o bé pot augmentar la desafecció a Euskadi per la política, o donar més arguments als que aposten per la independència veient en funció de quines majories es decideixen els governs. No obstant això, les paraules de Fernández de la Vega no produeixen estridència... a Madrid. Ja ho advertia el portaveu del PNB al Congrés, Josu Erkoreka, abans de les eleccions basques: "La pressió de la màquina mediàtica espanyola serà brutal".
I és que, des d'El País fins a La Razón, tots els diaris han presentant el pacte PSE-PP com la opció desitjada. Els articulistes n'han parlat d'una manera, tant abans de gestar-se com després, que qualsevol persona que desconegui la realitat basca podia acabar pensant que aquesta era l'única opció democràtica. Encara més perversa ha estat la valoració del discurs i comportament del lehendakari López després de l'últim atemptat d'ETA.
Presentant-lo com el líder que combat de debò al terrorisme, s'ha intentat presentar el PNB com un partit simpatitzant amb el terrorisme. I més d'un membre d'aquesta formació fa anys que no dorm tranquil. Per tot plegat, les declaracions de la vicepresidenta són, a Espanya, la cosa més normal del món.
