En política, quan diuen "mai" volen dir "de moment". El PSOE i el PP són especialistes en l'art de tirar-se els plats al cap però, quan els convé, també del d'amagar-se junts sota els mateixos llençols. I aquesta setmana n'hem tingut un exemple tristíssim.
Dimecres el Senat va elegir els quatre magistrats del Tribunal Constitucional que haurien d'haver renovat...fa tres anys! La nova llei preveia que dos dels noms provinguessin dels parlaments autonòmics per disfressar una mica la idea que, a Madrid, la possibilitat d'un estat federal ja fa temps que cria malves. Però ni així ha estat possible. PP i PSOE han fet cas omís de la llei, han tirat pel dret i han aprovat els seus candidats, amb l'única veu en contra d'ERC i CiU. Encara que la votació era secreta, els números fan pensar que el PSC s'ha plegat a les ordres del PSOE. Una nova desavinença d'una Entesa Catalana de Progrés que fa aigües per tot arreu, seguint la ruta del tripartit.
Ha quedat acreditat, per si algú en tenia dubtes, que per socialistes i populars la clau per interpretar la Constitució només la tenen ells. El missatge és clar a les portes del 6 de desembre. L'Espanya plural -ens diuen- no té cabuda en un Alt Tribunal que ha de decidir sobre el Codi de Consum de Catalunya, la nostra Llei del Cinema o la decisió democràtica del Parlament de prohibir les corrides de toros. El catalanisme majoritari pot dir missa que, al final, es governa des de la capital del Regne. I Madrid s'acaba als carrers Gènova i Ferraz. Caldrà estar atents al procés de renovació dels quatre magistrats que corresponen al Congrés per saber si Zapatero deixa entrar al TC algun federalista que, com a mínim, no tregui escuma per la boca quan sent parlar de nació catalana. La data límit, 15 de desembre.
