La tisorada social i la reforma laboral per decret del govern espanyol estan omplint les seccions de política dels diaris, i això fa que la deliberació del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut quedi més apagada. Malgrat tot, aquest fet no vol dir que no s'estiguin movent coses. Se n'estan movent, i moltes. I que hi hagi aquesta cortina de fum econòmica hauria de ser una bona notícia per José Luis Rodríguez Zapatero. Ho hauria de ser perquè li permet fer més maniobres sense soroll. Però no és aquest el motiu pel qual Zapatero pot estar content: el que oculten la tisorada i els decretazos és la ineficiència de l'executiu espanyol a l'hora de vetllar la sentència sobre l'Estatut. I la prova més evident és que Zapatero voldria ja la sentència, però la debilitat del seu lideratge impedirà que arribi la setmana que ve.
Dijous, dia 10 de juny, hi ha convocat un ple al Tribunal Constitucional. s el primer que convoca la seva presidenta, María Emilia Casas, amb l'Estatut com a únic punt de l'ordre del dia. Aquest fet i que la pròpia presidenta s'hagi posat al capdavant de la redacció de la ponència haurien de ser dos símptomes d'una sentència imminent. Però si el lideratge de Casas ha estat posat en qüestió des que van començar les deliberacions, l'estiu del 2006, a aquesta feblesa se li ha de sumar la del president espanyol, que a través de la seva vicepresidenta, María Teresa Fernández de la Vega, influeix especialment en Casas, i en part sobre el sector progressista.
A Zapatero li agradaria que es dictés sentència abans de l'estiu per dos motius. El primer és que evitaria una bomba més endavant, quan s'aproximessin les eleccions generals. El segon i encara més important és que posaria pals a les rodes d'un hipotètic pacte entre CiU i el PP després de les catalanes, i podria vetllar un acord de llarg abast amb la federació, que és el que li demana la vella guàrdia del PSOE. Però com que Zapatero està en hores baixes, serà difícil que Casas obtingui els suports que necessita. Especialment, de Manuel Aragón.
Fonts del TC assenyalen que és difícil obtenir sentència dijous que ve. La presidenta recorrerà a la votació article per article, amb la qual cosa facilitarà que els magistrats més progressistes -Pascual Sala i Eugeni Gay- no s'empassin gripaus com el de tombar els símbols nacionals. D'aquesta manera, pretén que el resultat sigui més dur que el de la ponència redactada per Elisa Pérez Vera i guanyar-se, d'aquesta manera, el suport d'Aragón, un dels magistrats frontissa. Si la maniobra sortís bé, Casas aconseguiria un empat de cinc a cinc que podria decantar amb el seu vot de qualitat. Fins i tot, es podria donar el cas que el conservador Guillermo Jiménez se sumés a l'acord i hi hagués majoria de sis a quatre. El problema és que aquest mètode és molt complex i per evitar una sentència confusa, un autèntic nyap, cal que un magistrat de molt prestigi s'hi posi al capdavant. I aquest no és el cas de María Emilia Casas, una jutgessa que ve del dret laboral i a qui des d'un principi li han tremolat les cames a l'hora de dirigir la deliberació. Podria intentar-ho si Zapatero tingués poder i se sentís emparada. Però no és el cas.
