Durant els últims dies, PSOE i PP han entrat en una nova batalla arran de l'enquistament que es viu al Tribunal Constitucional, a conseqüència de l'Estatut, i que impedeix renovar l'òrgan. Socialistes i populars es culpen mútuament de la situació que, per més que ho neguin, deslegitima una de les institucions més fonamentals de l'Estat espanyol. Aquest estiu farà 4 anys que el TC delibera sobre el marc català sense poder acordar una resolució i ja més de dos anys i mig que 4 magistrats tenen el mandat caducat i un de difunt està pendent de substitució. I si s'ha arribat a aquest punt de tensió és, entre altres coses, perquè el PSOE va deixar de vetllar la renovació durant l'any 2009 amb la confiança que arribaria la sentència de l'Estatut i, a partir de llavors, la negociació amb el PP es relaxaria, segons asseguren fonts del carrer Ferraz.
A finals del 2008, quan els portaveus parlamentaris del PSOE i del PP, José Antonio Alonso i Soraya Sáenz de Santamaría, van deixar la renovació del TC al calaix. Els dos partits portaven mesos d'estira-i-arronsa perquè el mandat de la presidenta, María Emilia Casas, i de tres magistrats més s'havia acabat. Els socialistes acusen els populars d'haver bloquejat la renovació proposant Francisco José Hernando i Enrique López, dos perfils molt propers al partit ideològicament. I des del PP es denuncia que es van presentar seguint els requisits dels nomenaments al Senat fets per les comunitats autònomes. El que ningú diu, però, és que tot plegat es va deixar en stand-by perquè es creia que la sentència estatutària no tardaria a arribar.
Cap de les dues formacions admetrà aquesta situació perquè seria com reconèixer que s'ha pecat de negligència i s'ha posat en un atzucac molt incòmode una institució que aguanta la constitucionalitat espanyola. Però aquest factor ajuda a entendre perquè la presidenta María Emilia Casas ha fet darrerament una defensa del prestigi de la institució i ha demanat que no es pressioni el tribunal. Pel que es veu, el missatge no només anava dirigit als partits i diaris catalans.
