De la ronda d'entrevistes que el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha fet amb tots els presidents autonòmics, se'n desprèn una conclusió: qui més pegues posa a la proposta presentada pel ministre Solbes per reformar el model de finançament autonòmic és José Montilla. Tot i que després de les reunions amb Catalunya i Andalusia no hi va haver rodes de premsa, sí que s'ha pogut avaluar la posició del Principat arran de les declaracions que els responsables del Govern han anat fent durant els últims dies. I, en resum, el que passa és que la música sona millor que abans, però encara no es compleix amb el que marca l'Estatut.
No obstant això, a La Moncloa estan convençuts que la Generalitat, i concretament el PSC, votarà finalment a favor de la reforma. I és que, segons asseguren fonts de l'executiu espanyol, els socialistes catalans no estan gens preocupats, no estan gens nerviosos, i ja els sembla bé el camí que s'està emprenent. Que el conseller d'Economia, Antoni Castells, alci la veu per reclamar avenços, forma part del guió. També es descarta, des del cercle més pròxim a Zapatero, que les amenaces del president d'Esquerra, Joan Puigcercós, siguin motiu de preocupació.
Arribats a aquest punt, sorgeix un interrogant. Catalunya aconseguirà el que marca l'Estatut -essencialment no quedar per sota de comunitats que es beneficien actualment del sistema- en clau de finançament, els socialistes catalans acceptaran una reforma que quedi a mig camí de les aspiracions o l'amenaça de Puigcercós no és prou gran com per trencar el govern d'Entesa? El sector de Puigcercós assegura que el president republicà no cedirà perquè està disposat a sortir de l'executiu en cas que el model de finançament no compleixi el que marca l'Estatut. Per tant, només queden dues opcions que expliquen perquè els socialistes espanyols estan tant convençuts que Montilla acceptarà l'acord. O durant la setmana següent es donaran unes xifres de beneficis que satisfaran la Generalitat i es prometrà mantenir Catalunya en el lloc que li correspon, o bé el PSC i el seu entorn mediàtic -dins el qual hi podem encabir els dos diaris amb més tirada al Principat- beneiran una reforma que no s'encaixi estrictament en el que marca el text estatutari.
