El Madrid 'de villa y corte' més intolerant i espanyolista ha reaparegut aquesta setmana. Dimecres, l'esquerra abertzale va lliurar al registre de partits polítics del ministeri de l'Interior els estatuts de Sortu, la nova formació que encaixa amb la llei de partits i fa una clara aposta per "rebutjar" la violència com a instrument per fer política. Un pas important que a la capital espanyola només volen veure quatre gats i algun periodista que coneix bé la situació a Euskal Herria.
Després d'acudir al registre, els promotors de la iniciativa van comparèixer al Club d'Amics de la Unesco per explicar a la premsa -tal com havien fet el dia abans a Bilbao- les parets mestres del nou partit. El catedràtic de la Universitat del País Basc, Iñaki Zabaleta, en va ser l'encarregat, al costat del president de l'Associació Europea d'Advocats Demòcrates i pels Drets Humans i d'un representant del Sinn Fein. Correctament va desgranar la seva valenta aposta política -una "ruptura" amb el passat, com va explicar reiteradament Zabaleta- per edificar un país lliure i socialista.
Bona part de la premsa madrilenya, però, no els va donar ni el benefici del dubte, si bé de moment els tribunals espanyols encara no s'han pronunciat i, per tant, no tenen ni la certesa judicial que Sortu sigui la continuació d'una formació il·legalitzada. Dimecres va quedar certificat que hi ha alguns mitjans a Madrid, molt sorollosos, que han perdut el criteri propi i en aquesta matèria ja només actuen al dictat del vicepresident Rubalcaba. Uns altres, els de la dreta extrema, ja no mereixen cap comentari.
La compareixença era sense preguntes però els periodistes, algun amb molta agressivitat, no ho van permetre i van començar un interrogatori a Zabaleta que ell va acceptar educadament, tot i que les respostes no van convèncer a qui formulava la pregunta. De fet, alguns informadors (a crits, perquè no hi havia micròfon) van convertir-se en tertulians que en directe sentenciaven la nova formació i avalaven les tesis del ministeri de l'Interior.
L'exercici de fer preguntes és legítim, sa, necessari i va amb el sou d'un periodista. Ara només cal que aquesta vehemència també s'apliqui al PSOE i al PP que últimament han trobat gust a fer compareixences sense preguntes quan la qüestió de fons és espinosa. També li diran a la cara a Zapatero, a Rajoy o a Rubalcaba que no tenen cap credibilitat? El periodisme, a vegades, necessitaria passar una revisió a fons si vol ser un ofici prestigiós.
