De la primera consulta sobre la independència que es va fer a Arenys de Munt, el 13 de setembre, a les que es faran aquest diumenge, 13 de desembre, a 160 municipis de Catalunya, moltes coses han canviat. Els dos grans partits espanyols, PSOE i PP, ja no veuen aquest fenomen de la mateixa manera. Quan es va celebrar el referèndum d'Arenys, la seva reacció va de ser de menystenir-lo. Socialistes i populars, fora de micròfon, ni tan sols el valoraven, més enllà del retrat còmic que en feien. I això es va reproduir en els espais editorials de la premsa madrilenya, amb adjectius com el de "bufonada". Ara, però, la situació és ben diferent.
Els membres del PSOE comencen a entendre la posició amb pinces que adopta el PSC i els compromisos en què s'està trobant. Sense anar més lluny, a la comarca del Berguedà, els socialistes catalans han declinat totes les invitacions que se'ls ha fet per assistir a debats sobre la consulta del 13-D. Ni els mitjans de comunicació han aconseguit convocar-los. I aquest fet, que es reprodueix en altres punts de la geografia catalana, mostra la contradicció en què es troben els socialistes: com es pot predicar el catalanisme, l'afany d'autogovern i l'esperit democràtic i no donar suport, ja no a la independència, sinó al fet que el poble es pronunciï? Al carrer Ferraz, comencen a entendre-ho i, sobretot, veuen els possibles costos electorals que pot haver-hi.
A les files populars, l'anàlisi és diferent però, de la mateixa manera, hi ha hagut un canvi d'actitud. La direcció del PP és conscient que aquest cap de setmana estarà marcat per les consultes. Que serà l'afer cabdal, en definitiva. I això, fa dos mesos, no podien ni imaginar-s'ho. Conscients que ja no es tracta d'una "bufonada", s'esperen a veure quin ressò tindran les consultes i, sobretot, quina participació. En funció dels nombres, adoptaran una actitud més sorneguera o menys. Això, de cara al públic. Fora de micros, són conscients que hi ha una marea independentista que no està capitalitzada per un partit polític determinat i que, en el futur, pot canviar el panorama català i, de retruc, l'espanyol.
