Aquesta setmana s'ha aprovat, al Congrés dels Diputats, la Llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes. s a dir, la norma estatal que recull les modificacions necessàries per aplicar el nou sistema de finançament, aprovat ara fa uns mesos amb un any de retard. La manera com s'ha aprovat la Lofca no es pot qualificar d'altra manera que de ridícul. En primer lloc, perquè es va aprovar per 176 vots. Dos menys, i quedava tombada. En segon lloc, perquè aquests dos vots que van permetre aprovar-la van ser els d'UPN i Nabai, dos partits navarresos que ni els hi va ni els hi ve, tenint en compte que Navarra està regida pel règim foral. I qui és responsable d'aquest ridícul? Doncs el PSOE, perquè és el partit majoritari, perquè és el partit de govern, perquè ha capitanejat la reforma del finançament i perquè no és capaç d'assolir una majoria mínimament estable a la cambra baixa del parlament espanyol.
El debat que hi va haver abans de la votació va ser una autèntica batalla campal entre el portaveu adjunt de CiU, Josep Sánchez-Llibre, i la resta de forces, especialment PSOE, ERC i ICV. El PP, en aquest cas, anava per lliure, carregant contra la reforma del finançament però intentant no enfangar-se en el debat català per no quedar malament amb el Principat (aquest cap de setmana fan una convenció de tres dies a Barcelona per intentar rentar-se la cara a Catalunya). Sánchez-Llibre assegurava que, amb la Lofca, s'està enterrant l'Estatut perquè el nou Finançament no compensa prou Catalunya i perquè els Estatuts se supediten a una llei orgànica tot i formar part del bloc constitucional. Joan Ridao i Joan Herrera el van titllar d'apocalíptic.
Independentment dels interessos que els partits catalans tenen en aquest debat a menys d'un any per les eleccions al Principat, hi ha dues conclusions clares. La primera és en clau espanyola, i és que el PSOE demostra ser un partit que, o és irresponsable, o no sap governar. No es pot tirar endavant una reforma tant important i acabar aprovant-la pels pèls amb socis que voten quelcom que no els afecta per fer un favor. La segona és en clau catalana, i és que ERC pot portar la independència al programa, igual que en el d'ICV s'hi inclou l'autodeterminació, però qui ha acabat sent més sobiranista, en aquest debat, és CiU denunciant un sistema que, tot i ser una solució millor que l'anterior, no representa tot el que es plantejava amb l'Estatut. I cada cop estem menys per bromes.
