L'enèsim intent del Tribunal Constitucional per dictar sentència sobre els recursos presentats contra l'Estatut del Principat ha acabat en no res. Fonts properes al TC i de l'entorn polític asseguren que l'últim ple convocat per María Emilia Casas ha estat tan sols una posada en escena ja que, com s'ha demostrat, no es donen les circumstàncies favorables per tal de desencallar la qüestió. s més, el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha maniobrat per encallar la deliberació i evitar que es vagi a les eleccions catalanes amb una sentència que, entre retalls i reinterpretacions, faria molt mal al PSC i al seu candidat, José Montilla.
El ple que s'ha celebrat la setmana que deixem enrere és el fruit dels treballs, de l'acceleració que ha portat a terme María Emilia Casas. Aquesta embranzida s'explica per dos motius. El primer és que Casas no vol passar a la història com la presidenta del Tribunal Constitucional que va ser incapaç de dictar sentència sobre l'Estatut anys i anys després que el PP, el defensor del poble espanyol i cinc comunitats autònomes el recorressin. El segon és que, a principis de gener, amb gaire bé un any de temps perquè el PSC es recuperés, Zapatero va avalar que es dictés sentència. Però una cosa és fer-ho a principis del 2010 i una altra la setmana abans de Sant Jordi.
A tot això s'hi ha d'afegir una altra circumstància: el PSOE comptava amb què diversos estirabots de la política espanyola tapessin l'efecte que tindria sobre els socialistes catalans la sentència amputadora. El cas Gürtel, amb l'aixecament del seu sumari, n'és l'exemple més clar. No havent pogut assolir la sentència a principis d'any, el Gürtel ja no serveix com a cortina de fum i s'han invertit els papers. Ara, és al PP a qui li aniria bé que l'Estatut servís com a maniobra de distracció per passar full al cas de corrupció i per això ha intentat convèncer els magistrats conservadors que afavoreixin la resolució. El problema és que el primer de votar al ple del tribunal és Manuel Aragón, corretja de transmissió de la vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega. I aquest magistrat no està per la labor. En resum: encara tardarem molts mesos a tenir sentència.
