Tot i que altres esdeveniments han acaparat més titulars, és possible que el fet més important de la setmana que deixem enrere sigui, en l'àmbit polític espanyol, la incorporació de Ramón Jáuregui a la llista del PSOE a les eleccions europees com a número dos.
Jáuregui és una persona poc coneguda pel públic en general. Per tant, el moviment no és decisiu pel nou lloc d'aquest polític basc, sinó pel que deixa: la secretaria general dels socialistes al Congrés dels Diputats. Des que Alfredo Pérez Rubalcaba va deixar de ser portaveu a la cambra, Jáuregui era l'únic que mantenia el tipus en les negociacions i el joc parlamentari. Especialment, durant aquesta legislatura. Perquè Diego López Garrido va debilitar el PSOE, però el que està fent el nou portaveu -i amic personal de José Luis Rodríguez Zapatero- José Antonio Alonso és un flac favor als interessos del partit de govern a Espanya. Jáuregui se'n va amb pena. Bé, de fet, ha arribat a un punt que tant li fa. S'especula que, si encara estava batallant al Congrés, tot i no entendre's gens amb Alonso, era perquè tenia l'esperança d'acabar sent portaveu o d'acabar entrant al govern espanyol en el moment que Zapatero fes una crisi de govern.
Però la crisi ha arribat, i ell s'ha quedat tal com estava. s per això que anar-se'n a Brusel·les li pot suposar un semi-glop d'aire fresc, però tampoc se l'ha vist celebrant-ho amb excessiva alegria. De fet, ell mateix li va confessar a un periodista amb molta mili del Congrés, l'informador d'El Mundo Agustín Yanel, que anar-se'n al parlament europeu és quelcom semblant a acabar en un "cementiri d'elefants". El lloc de Jáuregui, ja se sap, l'ocuparà un altre basc, Eduardo Madina. Té bona presència i compta amb el plus de ser una víctima d'ETA, tot i que no n'ha fet ostentació. Es diu que és força vanitós, però és ara quan es podrà comprovar de veres. Sigui com sigui, amb la seva joventut, s'haurà d'aplicar de valent si el PSOE no vol acabar fent el ridícul al Congrés.
Des que va arribar, Alonso ha demostrat que coneix poc el joc parlamentari i que no li interessa especialment. De fet, si els socialistes han aconseguit salvar, in extremis, determinades votacions des que ja no compten amb el suport del PNB, és gràcies a la intelligència de Jáuregui i als seus moviments tàctics a contrarrellotge, dialogant amb tots els grups de la cambra. En definitiva, que gràcies als amiguismes de Zapatero, el PSOE ha perdut un polític en majúscules a la cambra baixa. Un dels pocs que li quedaven.
